| |
|
 
|
News >> La violència sexual a la província de Nord Kivu, República Democràtica del Congo |
 |
|
La violència sexual a la província de Nord Kivu, República Democràtica del Congo
|
Des del mes d’octubre de 2006 Farmamundi està coordinant dos projectes d’assistència a les víctimes de violència sexual a la província de Nord Kivu (Nord Est de la República Democràtica del Congo). Els esmentats projectes estan sent executats per dues contraparts locals, FEPSI (Femmes Engagées pour la Promotion de la Santé Intégrale) i PPSSP (Programme pour la Promotion des Soins de Santé Primaire), ambdues amb gran experiència en la matèria. Les activitats d’assistència mèdica i psicològica, reinserció social, i en alguns casos de seguiment i assistència jurídica, previstes als projectes, s’estan desenvolupant satisfactòriament tot i les dificultats que es deriven del context d’inestabilitat i d’inseguretat de la regió en la que treballem.
Aquesta inestabilitat deriva dels continus enfrontaments entre las FARDC (Forces armades de la RDC, el seu exèrcit sobirà), els Mayi Mayi, les FDLR (Democracti Forces of the Liberation of Rwanda o Interhamwe), els Nalus (o militars ugandesos) i altres grups armats dirigits per senyors de la guerra, en diferents territoris. Tot i això, després de més de set mesos observant la realitat sobre el terreny, la constatació més sorprenent és que una gran part de las víctimes han estat violades per civils. Les explicacions que es donen a aquest fet són que els civils han adoptat la violació com a forma habitual d’agressió, imitant les pràctiques utilitzades pels militares i pels altres grups armats durant el conflicte. De totes maneres, cal indicar que degut als diferents processos de desmobilització i reinserció militar, etc., la línia que separa a un militar o guerriller d’un civil no és sempre clara.
Un altra terrible constatació ha estat conèixer les edats de les víctimes, havent assistit a nenes des de 3 anys, fins a senyores de 65, passant per totes les edats intermèdies. Les explicacions que es donen per a les violacions de nenes de tan curta edat són les pràctiques satàniques que encara tenen vigència a determinades zones. Una altra explicació és la creença, mantinguda en alguns llocs, de que si algú està infectat pel VIH-SIDA, pot arribar a curar-se violant a una nena verge, la qual cosa té conseqüències tràgiques per a la víctima. La iniquitat de gènere que condemna a la dona a treballar i servir al seu marit, a més de complir amb els seus “deures conjugals”, seria una altra de les explicacions de la violència practicada a les dones en aquesta regió de la RDC.
A les sessions de sensibilització dutes a terme en escoles de secundària, hem constatat la dificultat de modificar l’estatut de les dones congoleses. Una eina que ens ha ajudat, no només en aquestes sessions, sinó també en les trobades que els actors socials han mantingut amb les autoritats militars i policials per sensibilitzar-los de la problemàtica de les violacions practicades a les dones, és la nova llei contra la violència sexual publicada a finals del 2006, i que recull en els seus diferents articles la definició de violació i les condemnes que es preveuen per als agressors. Malgrat això, desafortunadament, la impunitat és generalitzada i molt pocs casos entren en un procés legal per ser jutjats. D’entre aquests casos, cap de les condemnes ha estat executada fins a dia d’avui. Els judicis, seguint el costum local, fan que la majoria de casos en els que es reté a l’agressor es resolguin demanant-li dues cabres i una gallina per a la família de la víctima per tal de compensar els danys.
La corrupció s’ha filtrat profundament en tots els òrgans d’aquest país, l’administració del qual és encara caòtica, i en el que es fa molt difícil obtenir resultats proporcionals als esforços realitzats per les ONG locals i internacionals.
A Farmamundi creiem en la importància de les plataformes amb les que la societat civil pugui organitzar-se i posicionar-se reaccionant a les injustícies que pateix la població congolesa, i especialment els col•lectius vulnerables (víctimes de violència sexual, desplaçats de guerra, malalts de VIH, etc.). En aquest sentit, Farmamundi RDC ha recolzat i acompanyat, juntament amb l’ONG anglesa Merlin, l’Oficina de Nacions Unides per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (UNOCHA) i l’oficina de Drets Humans de la MONUC (missió de Nacions Unides a RDC), la creació d’una Comissió Territorial basada en la ciutat de Butembo. Aquesta Comissió és formada per dos subcomissions (Subcomissió Assistència Mèdica i Psicològica i Reinserció Socioeconòmica, i Subcomissió Assistència Jurídica i Monitoring), i reuneix totes les organitzacions locals que treballen en l’àmbit de la Violència Sexual, en vista a coordinar les accions i aprofitar les sinergies de l’intercanvi, harmonitzar les eines de recollida de dades, discutir els casos complexos, fer lobby mitjançant informes, etc., de forma organitzada.
Casos de violència sexual regitrats per la contrapart FEPSI (Butembo)
Període: Gener - Abril 2007
| VVS | AGRESSORS | | TOTAL | Nous Casos | Casos Antics | CIVIL | FARDC | MAYI MAYI | INTER HAMWE | POLICIA | GENER | 76 | 37 | 39 | 28 | 17 | 6 | 39 | 0 | FEBRER | 46 | 19 | 27 | 24 | 9 | 4 | 11 | 0 | MARÇ | 54 | 17 | 37 | 22 | 13 | 4 | 14 | 0 | ABRIL | 50 | 27 | 23 | 28 | 13 | 8 | 0 | 1 |
Prenent solament el passat mes d’abril, i fent referència només als casos registrats al centre hospitalari FEPSI de Butembo, s’han assistit un total de 50 víctimes, d’entre les quals 27 nous casos, i 23 casos antics (agressions que es declaren passades les primeres 72 hores o passats varis dies, setmanes o anys) de víctimes que es van donar a conèixer als centres de salut després de les diferents activitats de sensibilització comunitària.
D’un total de 50 víctimes de violència sexual (VVS), 26 (és a dir, més de la meitat) són menors de 18 anys, i, d’aquestes, la meitat són nenes menors de 14 anys (inclosos 3 casos de nenes de 6 anys i 2 casos de 9 anys), i això va ser el que es va registrar el passat mes de abril a FEPSI (Butembo). Però sabem que hi ha moltes altres VVS que mai declararan haver estat violades per por a l’estigmatització social que hauran de patir, tant a nivell comunitari com en el propi entorn familiar, del que, en molts casos, són apartades després del succés.
L’absència d’una opinió pública generalitzada en contra de la violació fa que aquest crim contra la humanitat, no sigui considerat com a tal en aquesta banda del món. El camí és encara llarg donat que aquest tipus d’agressió s’ha filtrat a la quotidianitat de la societat congolesa. El treball de sensibilització de base (en escoles, centres de salut, esglésies, etc.) no donarà els seus resultats fins d’aquí uns anys, durant els quals moltes dones i nenes patiran algunes de les més terribles humiliacions que puguin fer-se a un ésser humà i a tot un poble.
Jo no he volgut, ni pogut, deixar de donar-me completament en el terreny professional, i sovint, inevitablement, en el terreny personal, a aquest projecte i a totes aquelles nenes, noies i dones que han estat víctimes directes o indirectes de les seqüeles que la colonització, la corrupció i la guerra van sembrar en aquest paradís verd i ric en or.
Sandra Sotelo Reyes
Coordinadora de Projectes
Farmamundi RDC
Fotografia realitzada per Sandra Sotelo
|
 |
|
|