Les epidèmies de VIH i malària s'impulsen mútuament i han de ser abordades conjuntament
|
Dia africà de la lluita contra el paludisme
|
La malària està donant ales a la transmissió a gran escala del VIH i el seu tractament precoç podria reduir significativament la transmissió sexual del VIH, segons un estudi epidemiològic publicat el desembre de 2006 per la revista Science. L’estudi també demostra que allà on la prevalença del VIH és alta i la incidència de la malària és històricament baixa, aquesta pot créixer alarmantment a causa de la reduïda capacitat immunològica de la població.
Els Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni van assenyalar específicament el VIH/SIDA i la malària com a grans impediments per al desenvolupament socioeconòmic d’Àfrica, on s’estima que 25,4 milions de persones viuen amb SIDA i més de 3 milions moren anualment a causa d’aquesta malaltia. La malària afecta a més de 500 milions de persones i mata, aproximadament, un milió anualment.
La malària i el VIH coexisteixen a la major part de l'Àfrica subsahariana. Un nombre creixent d'informes posen de relleu l'impacte de les coinfeccions per VIH/malària sobre l’evolució de cada malaltia. Els sistemes de salut pública d'Àfrica han trigat a adoptar polítiques apropiades per a la cura de persones amb VIH respecte a la coinfecció per malària.
El VIH destrueix cèl•lules CD4, les mateixes cèl•lules immunològiques crítiques per al desenvolupament d’immunitat enfront la malària. Les dones embarassades amb VIH mostren un major increment i gravetat de malària clínica. En adults i adultes no embarassades, la infecció per VIH duplica pràcticament el risc de parasitèmia per malària i malària clínica. L’anèmia és habitual i hi està relacionada amb una major mortalitat en nens coinfectats per VIH.
L’eficàcia del tractament antimalària depèn de la sinèrgia existent entre els fàrmacs antimalària que destrueixen els paràsits sensibles als fàrmacs i la capacitat immunològica de l’hoste. Cinc estudis realitzats a Etiòpia, Uganda, Kenya, Zàmbia i Malawi han demostrat que el VIH/SIDA té un significatiu impacte negatiu sobre l’eficàcia del tractament antimalària. Per contra, existeix escassa informació sobre l'impacte de la malària sobre l’eficàcia o la toxicitat dels fàrmacs antiretrovirals (ARV).
La toxicitat mitocondrial d’alguns ARV presenta manifestacions clíniques que solapen les de la malària greu provocada per un efecte directe de la inhibició deguda al paràsit o de les citoquines inflamatòries induïdes per la malària sobre la funció mitocondrial. Per tant, els casos clínics de malària poden agreujar la toxicitat mitocondrial en persones que viuen amb SIDA. Alguns ARV poden també empitjorar el desordre metabòlic provocat per la malària greu. A mida que els antiretrovirals es fan més accessibles a l’Àfrica es fa necessari realitzar més investigacions sobre aquest aspecte de la interacció VIH/malària.
La malària en persones amb VIH augmenta les càrregues virals del VIH i constitueix un important factor de risc de transmissió del VIH a parelles sexuals i a nens acabats de nèixer. No ha estat possible establir, per motius logístics i ètics, si la malària recurrent promou la transmissió del VIH en poblacions d’humans i si l’augment dels casos de VIH/SIDA pot empènyer les fronteres de l’endèmia de malària a aquelles regions amb transmissió variable de la malària. Un equip d’investigadors d'USA ha abordat aquests temes utilitzant un model matemàtic.
Els supòsits bàsics del model van incloure la taxa de transmissió del VIH durant la relació sexual, l’augment de la càrrega viral durant els casos de malària de diversa gravetat, la susceptibilitat a la malària mediada pel VIH com a funció de l’estat de progressió del VIH, la durada dels augments de la càrrega viral mitjans per la malària, l’activitat sexual durant la malària clínica i no clínica, la proporció de persones amb VIH i sense VIH que desenvolupen malària clínica i la mortalitat per VIH en pacients doblement infectats a zones de malària.
Les dades sobre malària i VIH de Kisumu, Kenya, una àrea d’alta prevalença de VIH i malària, van ser introduïts en el model. Es va valorar l'impacte de les interaccions VIH/malària sobre la prevalença de l’altra malaltia a Kisumu i altres entorns amb prevalença variada de malària i VIH.
A Kisumu, la interacció va donar com a resultat un pic d’epidèmia del VIH un 8% superior i un pic de malària un 13% més elevat que en un escenari sense interacció VIH/malària. El model demostra que des de 1990, només a Kisumu es va produir un excés de 8.500 infeccions per VIH i 980.00 casos de malària deguts a la interacció. En general, la malària va accelerar l’expansió del VIH.
En escenaris on la prevalença tant de la malària com del VIH va ser alta, l'impacte de la interacció va ser mínim. No obstant això, quan una prevalença inicial va ser alta mentre que l’altra va ser baixa, la coinfecció va augmentar la prevalença de VIH o malària. Per exemple, en un escenari amb un 1% de malària i un 37,8% de prevalença del VIH, la coinfecció va augmentar la prevalença de malària 9 vegades (arribant al 9,2%), mentre que va tenir un impacte mínim sobre la prevalença del VIH (38,5%).
Així, aquestes àrees amb alta prevalença d’una malaltia, però una prevalença baixa o variable de l’altra, estan particularment en risc d’interacció VIH/malària. En entorns africans com el sud d'Àfrica, amb una transmissió variable de la malària i una prevalença del VIH en augment, la interacció VIH/malària pot conduir a una major transmissió de la malària.
El model va ser també empleat per valorar l'impacte de les intervencions anti-VIH i antimalària. El tractament de la malària va ser més eficaç en la reducció de la prevalença de la malària, però no va tenir impacte sobre la prevalença del VIH, l’escurçament de la persistència de les etapes sexuals de malària a menys d’un mes pràcticament va eliminar la prevalença de malària mediada pel VIH.
Durant els episodis de malària, una reducció del 36% de l’activitat sexual va eliminar tot l’excés de prevalença de VIH. En realitat, l’abstinència sexual durant un brot de malària i quatre mesos després, reduiria considerablement la prevalença del VIH. No obstant això, els autors assenyalen que, atès que la promoció de l’abstinència podria no ser factible, el tractament antimalària precoç, la promoció de mesures protectores antimosquits i la connexió de serveis sanitaris de malària i VIH per a persones que viuen amb SIDA, podrien constituir la millor estratègia de control.
En conclusió, les passatgeres però recurrents pujades de les càrregues virals en persones que viuen amb la SIDA que estan relacionades amb reiterats brots de malària augmenten la prevalença del VIH i alimenten l’expansió d’ambdues malalties. No obstant això, un control precoç i eficaç de la malària, juntament amb l’abstinència i l’ús de preservatiu, podrien reduir de manera eficaç l’augment i expansió del VIH.
L’estudi d'Abu-Raddad i col•laboradors és una crida d’advertència a les autoritats sanitàries de l’Àfrica i als socis de desenvolupament perquè prenguin mesures urgents i eficaces per afrontar aquest amenaçador desastre de salut pública a fi de complir els Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni.
Referència: Abu-Raddad et al. Dual infection with HIV and malària fuels the spread of both diseases in sub-Saharan Africa. Science 314: 1603-1606, 2006.
Traducció de l’original al castellà: Grup de Treball sobre Tractaments del VIH (gTt). L’article es pot trobar al web www.gtt-vih.org
|