| |
|
 
|
News >> Premis, l'alternativa al sistema de patents |
 |
|
Premis, l'alternativa al sistema de patents
|
Resum de la jornada d'accés als medicaments i innovació
|
El dia 5 de juliol, va tenir lloc la Jornada sobre accés als medicaments i innovació en el marc de la campanya “La Salut en el Mil•lenni: una signatura pendent” organitzada per Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi Catalunya. La jornada va comptar amb la presència de diverses persones expertes, que des de diferents punts de vista, van analitzar i presentar propostes a la problemàtica de la manca d’accés als medicaments.
Documentació i enllaços d'interès de la jornada
Escolta la Jornada
Programa de la Jornada
El dia 5 de juliol, va tenir lloc la Jornada sobre accés als medicaments i innovació en el marc de la campanya “La Salut en el Mil•lenni: una signatura pendent” organitzada per Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi Catalunya.
A la taula rodona moderada per Joan Rovira, professor d’economia de la Universitat de Barcelona, especialitzat en Economia de la Salut i exassessor per a temes de medicaments del Banc Mundial, van participar:
• Xavier Seuba, professor de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat Pompeu Fabra i exconsultor de l’Oficina de l’Alt Comissionat de Nacions Unides pels Drets Humans i de l’OMS. Va explicar per què l’accés als medicaments és un dret humà.
• Shilpha Modi, doctora en economia i consultora independent. Va tractar els recents avanços en la política farmacèutica i en el sector de la indústria farmacèutica a l’Índia.
• James Love, Director de l’ONG Consumer Project on Technology (CPTech) i assessor de diverses Agències de Nacions Unides. Va presentar un tractat de recerca i desenvolupament (R+D) que té per objectiu millorar l’accés als medicaments gràcies a la implementació d’un sistema de premis per recompensar la R+D. Posteriorment, va explicar l’origen i els últims avenços del Grup de Treball intergovernamental (IGWG per les seves sigles en anglès) de l’OMS en Salut Pública, Innovació i Propietat Intel•lectual.
Situació actual del sistema de Recerca i Desenvoluopament
El sistema actual de finançament per a la producció de medicaments basat en la recerca i el desenvolupament (R+D) té múltiples imperfeccions que es tradueixen en medicaments a preus elevats, malbaratament en màrqueting i R+D per productes mèdics, que en alguns casos són simples reformulacions de productes existents, i falta d’inversió en sectors de gran interès públic. Aquest sistema ha de millorar-se, promocionant els genèrics a preus assequibles, perquè els medicaments siguin accessibles per tota la població.
La proposta de James Love està vinculada al “Radical IPR Scenario”, que va sorgir el 2002 durant la trobada organitzada per l’empresa farmacèutica Aventis, i consisteix, d’una banda, en eradicar els monopolis sobre nous productes farmacèutics i, d’altra banda, en crear un tractat global que estableixi un recolzament mínim en R+D a través de fons provinents de premis d’innovació o d’altres projectes d’investigació (open source research).
La indústria farmacèutica es caracteritza per tenir una baixa inversió en recerca i desenvolupament i unes despeses de màrqueting exagerades. El mercat de les farmacèutiques està basat en un sistema de monopolis de les patents, que té per conseqüència la pujada dels preus dels medicaments. Per exemple, a Estats Units, els productes de marca són dotze vegades més cars que els genèrics. Si aquest sistema de patents està tolerat és perquè estimula la investigació per al desenvolupament de nous productes farmacèutics, però cal preguntar-se si és eficaç. Resulta que el monopoli de patents crea importants incentius per desenvolupar reformulacions de productes ja existents. Entre els 1284 nous medicaments aprovats entre 1990 i 2004, només 284, és a dir el 22.5%, eren estudis de prioritat, definits com un producte que demostri “progressos significatius en comparació amb els productes ja presents en el mercat, en termes de tractament, diagnòstic o prevenció de malalties”. Només el 14.3% dels nous medicaments han estat classificats com a noves entitats moleculars.
El creiexement dels preus, sumat a la reduïda taxa d’inversió en productes que realment demostren un avenç científic, té conseqüències negatives en l’accés als medicaments, sobretot en els països pobres. La versió més recent de la llista de medicaments essencials de l’OMS (que només consta de productes cost efectius) només inclou 14 productes amb patents: 11 per al tractament del VIH/SIDA i només 3 per altres malalties. A més a més, els preus dels tractaments discriminen directament a una part de la població, així ho demostra la declaració de l’empresa farmacèutica Novartis el 2004 en el Banc Mundial. L’empresa va considerar que l’Índia, amb una població de mil milions de persones, com un país amb un potencial de 50 milions de consumidors, és a dir únicament tenia en compte el 5% de la població, que té un poder adquisitiu similar al dels europeus.
De la mateixa manera, es nota una manca d’inversió en R+D per a les malalties que l’OMS classifica de Tipus II (inclouen VIH/SIDA o tuberculosi) i de Tipus III (inclouen malària o la malaltia de Chagas), que pateixen, principalment, persones amb baix nivell d’ingressos que viuen a països en vies de desenvolupament. James Love va fer un aclariment sobre aquest tema, especificant que el problema econòmic també existeix als països rics, com Espanya, on el número de persones infectades pel VIH/SIDA augmenta, però els tractaments segueixen essent cars en comparació amb el nivell d’ingressos del país.
El 2005, el mercat mundial de les farmacèutiques va generar 602 mil de milions de dòlars en vendes, mentre que la inversió en R+D va ser tan sols de 51 mil milions de dòlars, dels quals 15 mil milions es van destinar a R+D important. Amb aquestes xifres, Love va voler evidenciar que la despesa en R+D no és proporcional als beneficis que genera el mercat de les farmacèutiques.
Proposta de tractat de R+D
Davant d’aquesta situació Love proposa la elaboració d’un sistema de premis per estimular la inversió en la innovació mèdica. El sistema de patents actual dóna un monopoli provisional legal als inventors, per tant, els béns no es comparteixen durant un temps. Aquest sistema fa que el cost de la recerca recaigui sobre el producte final, el medicament, i per tant sobre el consumidor. Els premis representen una alternativa a aquest sistema defectuós: al separar els incentius (provinents de la innovació) del preu del producte (que ha de pagar el consumidor).
Ja existeixen diversos premis per valorar la innovació. Però molt son infructuosos, sobretot els que estan dirigits als països en vies de desenvolupament, perquè la valoració econòmica que els correspon és insignificant en comparació amb l’atribuïda al desenvolupament de medicaments de benestar amb públic objectiu acomodat. Love va posar l’exemple del Premi Rockefeller (1994) d’un milió de dòlars per al desenvolupament d’un test diagnòstic de baix cost per la gonorrea, que pugui ser fàcilment utilitzat en països en vies de desenvolupament. El premi va expirar el 1999 sense guanyador, en part pel seu reduït import. En canvi, el Premi Methuselah Mouse ofereix 4 milions de dòlars per augmentar la longevitat d’un ratolí.
El model de premi desenvolupat per Love pretén substituir el model de protecció de les patents per recompenses econòmiques que el seu valor depengui dels resultat obtinguts. D’aquesta manera, s’anul•la la relació entre els costos d’innovació i els preus dels medicaments, i es recompensa la innovació realment fructífera.
Un exemple de premi
Si disposem d’un premi de 100 milions de dòlars, aquest es dividirà entre les empreses que es presentin i demostrin el mèrit de la seva invenció.
Per avaluar l’eficàcia d’un producte en l’àmbit de l’economia de la salut s’utilitza un paràmetre anomenat QALY, anys de vida ajustats per la qualitat. Aquesta mesura correspon al número d’anys de qualitat de vida guanyats ponderats i ens permet conèixer l’extensió dels beneficis obtinguts amb la intervenció o tractament.
Per avaluar la investigació de cada empresa que es presenti al premi, haurem de conèixer el seu número de QALYs. Posem que tenim 3 empreses A, B i C amb 3.000, 2.000 i 1.000 QALYs respectivament. L’empresa A serà la que es quedarà amb més fons dels premi, perquè aporta més anys de vida ajustats a la qualitat.
Sumant tots els QALYs obtinguts de les 3 empreses, això són 6.000 QALYs en total. Per tant, si dividim els 100 milions del premi en proporció als QALYs obtinguts, la companyia A es quedarà amb 50 milions de dòlars, la B amb 33 milions i la C amb uns 16.
La fi de la protecció de les patents seria un gran avenç en l’accés als medicaments, en la mesura que baixarien els preus gràcies a la nova situació de lliure competència que suposaria aquest canvi en el mercat de les farmacèutiques. Sense monopoli, una empresa no pot establir els preus del seu producte de marca a la seva voluntat.
Grup de Treball Intergovernamental sobre Salut Pública, Innovació i Propietat Intel•lectual (IGWG)
En una segona intervenció, Love, va informar sobre el Grup de Treball Intergovernamental sobre Salut Pública, Innovació i Propietat Intel•lectual creat el maig de 2006 per resolució de l’Organització Mundial de la Salut.
La situació d’exclusió en la que es troben els països en desenvolupament en quant a accés a la salut i als beneficis de la ciència moderna, contribueix a l’empitjorament de la pobresa, de la malaltia i de l’economia d’aquests països. Conscients d’això, els membres de l’OMS van crear aquest Grup de Treball Intergovernamental per elaborar una estratègia global i un pla d’acció, basat en les recomanacions de la Comissió dels Drets de la Propietat Intel•lectual, Innovació i Salut Pública. Aquesta estratègia pretén proporcionar una base més ferma i sostenible a les activitats de recerca i desenvolupament d’aquelles malalties que afecten, de manera desproporcionada, als països en desenvolupament.
En aquest sentit, entre les prioritat del Grup de Treball està l’estudi de nous mecanismes de finançament sostenible per a la recerca i desenvolupament de productes, considerant que aquests mecanismes han de garantir l’accés a aquests productes.
La primera trobada del Grup de Treball va ser el desembre de 2006 i està prevista una segona reunió el novembre de 2007, en la qual es presentarà l’esborrany del pla d’acció realitzat aquest mes de juliol. Durant la 61ª sessió de l’Assemblea Mundial de la Salut de 2008, es presentarà l’estratègia mundial i el pla d’acció del IGWG.
L’accés als medicaments com a dret humà
Xavier Seuba, en primer lloc va exposar, que la normativa farmacèutica vigent és molt dispersa, fruit de l’existència de molts interessos i actors involucrats a tota la cadena del medicament, que va des de la recerca i el desenvolupament, als assajos, la producció, la propietat intel•lectual, la distribució i la promoció.
Mentre determinats àmbits semblen haver oblidat l’objectiu i la naturalesa essencialment sanitària dels fàrmacs i han passat a atendre interessos econòmics, hi ha instruments normatius i òrgans nacionals i internacionals que han protegit i garantit l’accés als productes farmacèutics defenent diversos drets fonamentals. Es tracta de drets tan diferents com el dret a la vida, el dret a la salut, el dret a no patir tractes inhumans o degradants o el dret a participar en el progrés científic i tècnic.
Tal com explicava Seuba, el dret a la salut queda evidenciat en l’àmbit internacional, en el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals i, en concret, a l’article 12. El Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals, la funció del qual és vetllar pel seu compliment, afirma que si bé el dret a la salut és un dret progressiu, és a dir, vinculat a la capacitat econòmica dels estats, determinats aspectes d’aquest dret, com és la provisió dels coneguts medicaments essencials, formen part del contingut essencial del dret, és a dir, el mínim que tots els estats han de garantir.
Sovint hi ha conflicte d’interessos, per tant és de gran utilitat recordar als estats que han pres compromisos internacionals i que els drets humans tenen igual rang normatiu que els que s’han contret en matèria de propietat intel•lectual. Així mateix, s’ha de recordar que en l'Acord sobre els ADPIC també es parla de la protecció de la salut pública.
Seuba va concloure la seva ponència explicant que l’anàlisi del dret a la salut pot contribuir a avaluar si les polítiques farmacèutiques i de la propietat intel•lectual són adequades i que, en qualsevol cas, la salut pública, els drets humans i la propietat intel•lectual han de considerar-se com una sinèrgia que pot contribuir a crear un sistema de salut pública eficient que busqui el benestar de les persones
Avenços recents en la política farmacèutica i al sector de la indústria farmacèutica a l'Índia.
Shilpa Modi va explicar els canvis constatats en la política farmacèutica de l'Índia des de mitjans del segle passat, amb l’objectiu de ser autosuficients en la producció farmacèutica i en la promoció de la I+D per millorar l’accés als medicaments.
Així és com la indústria farmacèutica índia va créixer molt des de la dècada dels 50 fins a la dècada dels 70. La clau d’aquest èxit va ser el tracte preferencial que va rebre aquesta indústria per part de l’estat.
Tanmateix, l’objectiu de millorar l’accés als medicaments no s’ha aconseguit, ja que el 65% de la població índia, 640 milions, continua sense tenir accés als medicaments.
El creixement de la indústria nacional no ha anat acompanyat d’una política farmacèutica que dictés les prioritats en R+D, ni de sancions. Com a resultat, la R+D de medicaments per a problemes de salut com la malària i la tuberculosi, que afecten grups de població amb ingressos baixos, no s’ha estimulat. Aquestes malalties només són investigades pel sector públic, mentre que el sector privat es dedica a la investigació de medicaments amb perspectives de mercat molt més atractives.
Documentació i enllaços d'interès de la jornada
Escolta la Jornada
Programa de la Jornada
|
 |
|
|