7 d'abril. Dia Mundial de la salut
|
Els darrers 60 anys, diverses conferències i declaracions han posat sobre la taula la necessitat de garantir el dret a la salut. Actualment existeix la iniciativa dels Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni, firmada per més de 191 països de Nacions Unides per tal de posar fi a la pobresa, garantir els Drets Humans i millorar les condicions de vida de tota la Humanitat en el termini de 15 anys. L’assoliment d’aquests objectius està a les nostres mans, per aquest motiu Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi Catalunya et conviden a participar d’aquesta iniciativa amb la campanya de sensibilització “La Salut en el Mil•lenni: una signatura pendent”.
Fent un repàs dels últims seixanta anys, es constata que hi hagut un interès i una necessitat de garantir el Dret a la salut per part dels organismes internacionals, així com, per part dels governs i de les ONGD.
L’any 1948 naixia la Declaració Universal dels Drets Humans, la qual es prenia com a ideal per a tots els pobles i nacions, de manera que aquests havien d’esforçar-se a promoure, mitjançant l’ensenyament i l’educació, el respecte a aquests drets i llibertats, assegurant el seu reconeixement i aplicació.
En aquesta mateixa declaració es reconeixia que “Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestit, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris”. Article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
30 anys més tard, durant la Declaració d’Alma-Ata l’any 1978 es va expressar la necessitat de prendre accions per part dels governs, dels agents de la salut i de la comunitat internacional per assolir el dret a la salut de totes les persones d’arreu del món. D’aquí va néixer l’estratègia de l’atenció primària de salut per tal de millorar la salut dels pobles amb el lema “Salut per a tothom l’any 2000”.
L’any 2000, no es va aconseguir l’objectiu de “Salut per a tothom” per manca de voluntat política, mèdica i ideològica. No obstant l’atenció primària a la salut segueix sent un instrument vàlid per orientar les polítiques sanitàries i aconseguir els índexs de salut que permetin assolir un desenvolupament humà sostenible.
L’any 1994, la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament a El Caire (CIPD), va determinar al Programa d’Acció sobre la població i el desenvolupament (1994-2014) la necessitat de reduir la mortalitat infantil i materna i de garantir l’accés universal a l’educació, especialment per a les nenes, als serveis de salut sexual i reproductiva i a la planificació familiar. També es van tractar qüestions relacionades amb la població, el medi ambient i la prevenció i la lluita contra la pandèmia del VIH/SIDA, entre d’altres.
El 1999, cinc anys després de la conferència, es van examinar els avenços d’aquesta i es va posar de manifest que era necessari establir unes mesures clau per tal d’aconseguir els objectius de la CIPD. El 2004 es va tornar a revisar el grau d’assoliment d’aquestes mesures, i es va observar per exemple que existia un progrés en la provisió d’informació de salut reproductiva per adolescents i en la manera en què els joves i adolescents assistien als serveis, i per altra banda, que hi havia un augment de països que havien introduït un enfocament multisectorial per fer front a la pandèmia del VIH/SIDA, involucrant a una àmplia gamma de ministeris, completat a la vegada per una major participació de les ONGD.
La IV Conferència Mundial Sobre la Dona (Beijing, 1995) va subscriure la Plataforma d’Acció, on es marcaven les pautes en relació a la igualtat entre gèneres, el desenvolupament i la pau per a totes les dones.
Tant la conferència del Caire, com la de Beijing van establir, amb el consens de la comunitat internacional, una base sobre la qual treballar pels drets en matèria de salut sexual i reproductiva, i van especificar com hauria de ser la mobilització de recursos.
La darrera iniciativa, i potser la més ambiciosa, són els vuit Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni, que van néixer l’any 2000 de la mà de 191 països de Nacions Unides per tal de posar fi a la pobresa, garantir els Drets Humans i millorar les condicions de vida de tota la Humanitat en el termini de 15 anys. Quatre d’aquests objectius fan referència a la salut.
Aquests objectius representen un acord entre els països rics i els països empobrits, i això implica un esforç d’uns i altres per contribuir al seu assoliment. Els països empobrits hauran d’aconseguir els 7 primers objectius, millorant les polítiques públiques, els pressupostos i la resta d’intervencions, però no s’aconseguiran si els països del nord no compleixen amb les seves responsabilitats, és a dir: cooperar més i millor.
Per apropar els Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni (ODM) a la societat catalana i implicar-la activament en la seva consecució, Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi Catalunya estem duent a terme la campanya de sensibilització “La Salut en el Mil•lenni: una signatura pendent”.
Les dues ONGD tenim el convenciment que la societat civil catalana pot contribuir a construir un món més just i saludable impulsant l’acompliment dels ODM en matèria de salut, ja que entenem que la millora de la salut no passa exclusivament per l’assistència sanitària, sinó per una millor distribució de recursos i la voluntat política de canviar la situació. Està a les nostres mans, que els Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni estiguin presents en l’agenda política dels nostres governants, o bé, que passi a formar part dels acords internacionals firmats i no complerts.
Si vols implicar-te amb la campanya entra al web: www.lasalutenelmillenni.org
Fonts consultades:
http://www.unfpa.org/upload/lib_pub_file/368_filename_beijing-at-ten.pdf
http://www.unfpa.org/icpd/index.htm
http://www.paho.org/spanish/dd/pin/almaata25.htm
|