Situació actual de l’accés als medicaments a Guatemala i l’alternativa dels fitofàrmacs*
|
Guatemala, al igual que altres països d’Amèrica Central, té una situació delicada en relació a l’accés als medicaments, ja que les disposicions del Tractat de Lliure Comerç, firmat per Estats Units i els països d’Amèrica Central, poden tenir conseqüències devastadores en aquest àmbit.
Aquest tractat sembla imposar-se per damunt de resolucions internacionals, com la Declaració de Doha, firmada pels governs que formaven part de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) el 2001 i en la que es va confirmar el dret dels països a utilitzar plenament les flexibilitats de l’Acord sobre els Aspectes del Drets de la Propietat Intel•lectual relacionats amb el Comerç (ADPIC) per protegir la salut pública. Entre aquestes flexibilitats es van establir les llicències obligatòries, que permeten que en cas de problema de salut pública, com ho és la SIDA, un país produeixi el genèric del medicament encara sota patent, i les importacions paral•leles, que permeten que un país que no té capacitat de fabricar el genèric, el pugui importar d’un altre país.
Entre 2003 i 2005, Guatemala va rebre moltes pressions per part dels Estats Units per a que adoptés una legislació que facilités el monopoli de la indústria farmacèutica. El març de 2005, tot i la forta oposició per part de grups de la societat civil, el Congrés de Guatemala finalment va aprovar una esmena que atorga una exclusivitat de dades d’un mínim de 5 anys a la indústria farmacèutica, deixant així via lliure a la ratificació del Tractat de Lliure Comerç (TLC). Això impediria aprovar la comercialització de medicaments genèrics al país durant un període de entre 5 i 10 anys, inclús quan un medicament no estigués patentat, i comportaria el monopoli de les companyies productores dels fàrmacs originals i impediria l’accés de la població a medicaments genèrics assequibles durant el mateix període.
Tal i com afirma Hugo Icú, director de la Asociación de Servicios Comunitarios de Salud (ASECSA), això causaria una major producció, promoció, comercialització i consum de medicaments de marca comercial amb protecció, a preus elevadíssims.
En el pitjor dels casos, la nova legislació impediria que els medicaments genèrics entressin en el mercat guatemalenc durant el període d’exclusivitat (de 5 a 10 anys), encara que la companyia productora del fàrmac original no vengués aquest producte a Guatemala. Això significaria que els pacients no tindran accés a alguns medicaments com a mínim durant 5 anys, ni tan sols als productes de marca originals a preus desorbitats.
Convivència de la medicina tradicional i la medicina al•lopàtica (o química)
Un exemple d’organització que lluita per al dret a la salut de la població guatemalenca i per a garantir el seu accés als medicaments és la Asociación de Servicios Comunitarios de Salud (ASECSA). Aquesta organització també promou l’Atenció Primària de Salut, a través de la formació de recursos humans, la prestació de serveis de salut alternatius, l’enfortiment de la infraestructura i la incidència en les polítiques públiques de salut.
Davant d’uns serveis públics de salut que exclouen al 46% de la població, ASECSA ha implementat una xarxa de Ventes Socials de Medicaments, amb l’objectiu fonamental d’oferir a la població una font alternativa de medicaments, tant químics com naturals, de qualitat i a baix cost, i promocionant-ne el seu ús racional.
Segons el director d’ASECSA, Hugo Icú, la medicina tradicional conviu amb la medicina convencional al•lopàtica (o química) en un relació de subordinació, exclusió i marginació, afirmant que la medicina al•lopàtica parla malament de la medicina tradicional i atemoreix a la població quan l’utilitza, mentre que, la medicina tradicional reconeix els avantatges de la medicina al•lopàtica.
Segons investigacions realitzades per ASECSA, és la població qui decideix a quin sector acudeix durant el seu procés de salut-malaltia i en la major part dels casos, la població recorre en primera instància a la medicina tradicional. També es cert que per a moltes persones és la única opció, ja que el paquet bàsic de serveis públics de salut, deixa sense atendre els casos d’emergència, la població adolescent i jove, les persones que pateixen malalties cròniques o degeneratives i la població de major edat. Per tant, bona part de la població no pot escollir una altra manera d’atendre la seva salut per falta de recursos públics i la seva única opció és la medicina tradicional, que en molts casos atén i resol els seus problemes.
Quant al possible impacte de la protecció de fitofàrmacs* sota patent, Icú afirma que pot originar-se una clara pèrdua de la propietat intel•lectual dels pobles indígenes i comportar-los problemes en un futur si es comercialitzen els recursos i coneixements de la població, que utilitza quotidianament les plantes medicinals que estan al seu abast. En aquest sentit, s’està obrint una nova discussió sobre les patents i el coneixement col•lectiu o la propietat intel•lectual col•lectiva.
Per ara, ASECSA no ha explorat en profunditat si els fitopreparats que produeix competeixen amb els medicaments de marca disponibles al mercat, però existeixen alguns casos concrets que sí que ho fan, com, per exemple un antiparasitari a base d'apazote, llavor d'allote i llavor d’alvocat, que competeix amb els fàrmacs al•lopàtics (químics) tant pel que al preu respecta, com per a la confiança de les comunitats. Si es demostren més casos com aquest, el debat entre la indústria farmacèutica i la propietat intel•lectual col•lectiva només ha començat.
Enllaços d’interès:
http://www.msf.es/images/CAFTA_InformeCongresoEEUU_040505_ES_tcm3-3514.pdf
* Fitofàrmac és un medicament natural a base de plantes medicinals. ASECSA rescata, valora, enforteix i promou els coneixements i la pràctica de la medicina natural, com una alternativa accessible i culturalment acceptable per les comunitats.
|