| |
|
 
|
Notícies >> III Taller sobre la malaltia de Chagas importada: Transmissió vertical, Chagas pediàtric i forma crònica digestiva. |
 |
|
III Taller sobre la malaltia de Chagas importada: Transmissió vertical, Chagas pediàtric i forma crònica digestiva.
|
El passat dia 22 de gener de 2007, es va celebrar per tercer any consecutiu el taller monogràfic sobre la malaltia de Chagas a la Residència d’investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya, a Barcelona.
|
La malaltia de Chagas o tripanosomiasi americana és una parasitosi causada pel Trypanosoma cruzi, un protozou flagel•lat que es transmet majoritàriament mitjançant un vector (organisme intermediari), concretament una xinxa o vinchuca. També es pot transmetre per altres vies: transfusions de sang o trasplantaments d’òrgans, transmissió vertical de mares infectades als seus fetus, i menys freqüentment per transmissió oral deguda a la ingestió d’aliments contaminats amb determinades formes del paràsit.
La malaltia és endèmica de l’Amèrica Central i del Sud, on s’estima que afecta entre 16 i 18 milions de persones, i on 100 milions més corren el risc d’adquirir la infecció. Aproximadament, 50.000 persones moren cada any a l’Amèrica Llatina degut a la malaltia i, tot i les millores assolides els darrers anys en els controls vectorial (fumigació de l’interior de les cases, on s’allotja majoritàriament el vector) i transfusional (control dels bancs de sang), es registren 550.000 nous casos d’infecció cada any. És important destacar també que la malaltia, com passa amb altres malalties tropicals, s’associa a nivells socioeconòmics baixos, donant peu, al binomi malaltia-pobresa, molt comú als països empobrits.
Aspectes clínics de la malaltia:
Gran part dels afectats en àrees endèmiques són nens i nenes, molt exposats a la picada del vector, donat que passen moltes hores dins les cases i que el vector pic principalment mentres un dorm. Les parets d’aquests petits habitatges construïts amb tova representen una superfície idònia per a viure les vinchucas. El període d’incubació és d’aproximadament una setmana. Aquesta primera fase aguda és normalment de manera assimptomàtica, tot i que pot presentar-se amb febre, calfreds, mal de cap i dolors musculars, malestar general i inapetència. Poden aparèixer complicacions cardíaques o neurològiques, que poden donar lloc a una mort sobtada.
Existeix una fase latent asimptomàtica que pot durar 10-20 anys, amb un elevat nombre de pacients aparentment sans. Aquesta fase precedeix l’aparició de manifestacions tardanes a la fase crònica de la infecció, que són bàsicament: afectacions cardíaques, afectacions de l’aparell digestiu, del sistema muscular i del sistema nerviós.
L’afectació dóna lloc sovint a insuficiència cardíaca, que produeix invalidesa, agreujada per l’edat jove dels afectats, que és de 20 a 40 anys, i que suposa una franja important de població activa.
El III taller sobre Chagas a Barcelona
La malaltia de Chagas era, fins fa pocs anys, una malaltia desconeguda en el nostre entorn, però els fenòmens migratoris i, concretament, la immigració originària de l’Amèrica Llatina ha possibilitat la presència de persones infectades amb el T. cruzi al nostre medi. El Chagas és, doncs, un exemple de la globalització en l’àmbit de la salut.
Tot i no completar el cicle natural de la malaltia en el nostre entorn per manca del vector, l’existència de transmissió vertical de la malaltia pot donar Chagas congènit i Chagas pediàtric. És per això que aquests dos temes s‘han abordat de forma prioritària durant el transcurs del Taller.
La monografia, organitzada el passat dia 22, en el marc de treball de dues xarxes d’investigació com són la RIVEMTI (Xarxa de Recerca i Vigilància Epidemiològica de Malalties Tropicals i Importades) i la RICET (Xarxa d’Investigació Cooperativa de Centres de Malalties Tropicals), i de la Societat Espanyola de Medicina Tropical i Salut Internacional (SEMTSI), ha tingut, com a objectiu principal, proporcionar eines als professionals sanitaris del nostre país per tal de que puguin afrontar el repte del diagnòstic, maneig i tractament del Chagas, no només a nivell de les consultes especialitzades de medicina tropical, sinó també als centres d’atenció primària i hospitals comarcals. Així ho requereixen, els més de 200.000 immigrants llatinoamericans que resideixen a Catalunya .
La situació actual de la malaltia a l’Amèrica Llatina, la presència en augment de malaltia importada al nostre país, el control de la mateixa als nostres bancs de sang o els tractaments disponibles actualment, han estat alguns dels temes tractats al llarg del III Taller de Chagas.
En referència als tractaments, els que existeixen actualment són el benznidazol i el nifurtimox, que daten de 1978 i 1972, respectivament. Un dels problemes principals que trobem en aquests medicaments és la toxicitat, així com la manca de dosis pediàtriques disponibles, que dificulta molt el tractament dels nens i nenes diagnosticats de Chagas. Paradoxalment, és en etapes molt inicials de la malaltia quan el tractament actua amb una eficàcia propera al 100%.
El diagnòstic precoç de la malaltia i el corresponent tractament en la fase inicial de la malaltia també s’han proposat com a estratègies clares per combatre la malaltia de Chagas, tant en zona endèmica com al nostre propi entorn.
Per altra banda, una altra de les iniciatives que s’ha implementat recentment, i que pot evitar la transmissió transfusional, és el control dels Bancs de sang. Aquest control es realitza preguntant a les persones que donen sang, si vénen de països on la malaltia és endèmica, o bé, són fills de mare de zona endèmica, o bé, si han passat més d’un mes en aquestes zones. Posteriorment gràcies a unes tècniques diagnóstiques especifiques s’analitzen les mostres. En cas que siguin positius, aquesta sang és descartada per realitzar transfusions i els donants es remeten a la unitat especialitzada de l’Hospital Clínic pel seu posterior seguiment clínic.
Fonts:
Publicacions:
Enfermedades Emergentes. Nexus Médica Editores S.L. Barcelona. Volum 9. Suplement 01/2007
Tropical Medicine and Parasitology. Ed. Mosby. Wallace Peters and Geoffrey Pasvol. 2003
Webs:
Organització Mundial de la Salut (http://www.who.int/es)
Centros para el Control y la Prevención de Enfermedades (http://www.cdc.gov/spanish)
|
 |
|
|