| |
|
 
|
Notícies >> Chikungunya, el virus que ha despertat l’interès dels epidemiòlegs |
 |
|
Chikungunya, el virus que ha despertat l’interès dels epidemiòlegs
|
En els últims 50 anys, el virus de chikungunya ha provocat alguns brots a països en vies de desenvolupament de l'Àsia i l'Àfrica, però el fet que el mosquit que transmet la malaltia estigui a casa nostra ha despertat l’interès dels científics.
La malaltia
La febre de chikungunya és una malaltia vírica que es transmet per la picada de mosquits infectats. La primera vegada que es va aïllar va ser a Tanzània el 1953 i des d’aleshores hi ha hagut brots a l’Àfrica subsahariana i l'Àsia.
La infecció causa febres altes, cansament, nàusees, vòmits, rash cutani ? sovint amb aparició de butllofes? dolor articular i dolor muscular, però en casos greus fins i tot pot causar la mort. Per ara, no hi ha cap vacuna ni cap tractament antiviral, per això, la millor manera d’evitar la malaltia és evitant la picada del mosquit.
Evolució dels darrers anys
Al llarg del 2005 i 2006, el virus va causar un brot a la Réunion (França), una illa situada a l’est de Madagascar. Sembla ser que l’origen del brot es va iniciar a la costa de Kenya i després es va estendre durant el període de 2005-2007 per les illes de l’Oceà Índic (La Réunion, Comores, Seychelles, Maurici, Madagascar i Mayotte) fins arribar a l’Índia, on no s’havia vist des de feia més de 32 anys i on va afectar 1,4 milions de persones.
Per respondre a aquest brot, el govern francès va engegar un ampli programa de recerca, que ha permès conèixer més detalls sobre la malaltia.
Transmissió
El virus de chikungunya es transmet per la picada d’un mosquit infectat. Els micos, i possiblement altres animals salvatges, actuen com a reservoris del virus.
El mosquit Aedes aegypti sempre havia estat el principal vector transmissor de la malaltia, però a la Illa de la Reunión l’espècie de mosquit predominant no és l’Aedes aegypti, sino el mosquit, Aedes albopictus conegut a casa nostra com el mosquit tigre.
Aquest canvi de vector es deu a que el virus ha mutat i la mutació l’ha ajudat a adaptar-se al mosquit tigre i a potenciar la malaltia.
La qüestió més alarmant és que el mosquit tigre (Aedes albopictus) s’ha estès a tot el món en les últimes dècades i que amb els moviments migratoris i de turisme, la malaltia de chikungunya pot deixar de ser una malaltia tropical per esdevenir una malaltia importada. No és una informació en va; l’estiu passat ja hi va haver un brot del virus de la chikungunya a Itàlia amb 160 casos i un mort.
Caldrà doncs, que el nostre personal sanitari n’estigui al corrent i que en cas de detectar-se algun cas, es posin les mesures per controlar el mosquit, com la proposta del govern italià, que inclou la introducció d’un elevat nombre de mascles estèrils de l’Ae. albopictus.
D’altra banda, caldrà promoure encara més la recerca per trobar una vacuna o un tractament eficaç. El fet que la chikungunya hagi esdevingut una amenaça pels països desenvolupats tristament ho facilitarà.
Fonts:
o Martin Enserink. Chikungunya: no longer a third world disease. Science. 2007 Dec 21;318(5858):1860-1
o Centers for Disease Control and Prevention:
http://www.cdc.gov/ncidod/dvbid/Chikungunya/chikvfact.htm
Fotografia de J.Gathany/CDC
|
 |
|
|