La Leishmaniosi arrassa Afganistan
|
La capital afgana pateix el pitjor brot de la malaltia parasitària del món
|
Sahima, una nena afganesa de 10 anys, té grans ulls, una mirada tímida i una lesió fosca a la galta dreta. Igual com milers de persones a l'Afganistan, pateix leishmaniosi.
La malaltia està causada per un paràsit i es transmet a través de la picadura del flebòtom (un petit insecte, similar al mosquit) que pot ocasionar greus cicatrius, sovint a la cara. Dècades de guerra i tensió civil han creat a l'Afganistan les condicions idònies per a la reaparició de la malaltia. La leishmaniasi va reaparèixer el 2002, amb uns 100.000 casos tan sols a Kabul.
Sahima, vestida amb una túnica lila i pantalons, espera amb en Najibullah, el seu pare, a una clínica situada a la capital afganesa on s’aglomeren els nens i les nenes amb nafres causades per la leishmaniosi. La nena respon suaument amb un "no" quan li pregunten si la nafra li fa mal.
Però el seu pare està preocupat per la lesió, de la mida d’una gran moneda. "Sens dubte, això no té bon aspecte", assenyala el progenitor. En Najibullah explica que fa dos mesos va veure, per primer cop, la marca al rostre de la seva filla. "Era un punt molt petit, però va créixer i créixer. Si augmenta més li cobrirà tota la cara".
La leishmaniosi no és una prioritat per al govern ni per a l’ajuda humanitària, que tracten de desviar l’atenció amb impactants xifres de mortalitat infantil, tuberculosi, malària i traumatismes. La forma més comuna de la malaltia no és fatal, però ocasiona una misèria incalculable. Les víctimes amb cicatrius al rostre es veuen estigmatitzades. Els nens són exclosos a l’escola i les nenes sovint no poden trobar marit.
Durant molt temps ignorada pels països rics, la leishmaniosi està atraient una mica més d’atenció a occident, si més no, més fons. Algunes tropes estrangeres a l'Iraq i l'Afganistan, a més, han sofert la picadura del flebòtom i han desenvolupat la malaltia. L'OTAN va veure entorn de 150 casos a l'Afganistan el 2005 i uns 12 l’any passat, segons un portaveu de l’organització.
Els campaments de l'OTAN han estat protegits per intentar evitar aquests insectes i als soldats se’ls donen alguns consells per prevenir la malaltia, com ara que: es cobreixin amb els llençols, emprin repel•lent contra els insectes i es mantinguin vigilants a la recerca de picadures.
La malaltia de la destrucció
Però els més vulnerables són els habitants pobres del país. Kabul, maltractada i ignorada durant anys, pateix el pitjor brot de leishmaniosi del món, segons els experts en salut pública.
"Està fora de control, totalment fora de control", diu Reto Steiner, un metge del servei mèdic alemany que ajuda a portar la clínica de Kabul. No "ho podrem controlar fins que els serveis sanitaris no s’hagin recuperat", lamenta.
Les profundes úlceres ocasionades pels paràsits cicatritzen si no són tractades, però això tarda diversos mesos i, invariablement, deixarà seqüeles. Això ha fet que la malaltia tingui molts sobrenoms, com 'saldana' o la nafra d’un any.
Encara que és present a totes les ciutats afganeses, és a Kabul, amb els seus barris hiperpoblats, on la malaltia ha explotat i s’ha estès a centenars de milers de persones. "Quan tenim un cas en una família, sens dubte, no es tracta d’un sol cas. Serà tota la família i fins i tot els veïns", diu l'Abdullah Fahim, funcionari del Ministeri de Sanitat.
Els insectes que transmeten el paràsit de la leishmaniosi 'viatgen' a través d’animals, com gossos i jerbus (un rosegador de la mida d’una rata), així com dels humans. Sovint, aquests mosquits crien en terres ermes i a la porqueria.
Encara que no volen bé, els insectes infesten les esquerdes de les cases, d’on surten per mossegar les parts exposades del cos (nassos, barbetes, galtes i mans) mentre la gent dorm, des de finals de la primavera fins a la tardor.
"És una malaltia de destrucció", diu Toby Leslie, un investigador de la London School of Hygiene and Tropical Medicine. "Creixerà amb força a les zones de postguerra i regions on hi ha escassa sanitat i escassos serveis comunitaris."
La leishmaniosi cutània no és mortal, encara que sí que existeix una forma menys comuna (la leishmaniosi visceral) que pot ocasionar fallada orgànica i, finalment, la mort. "La leishmaniosi és una de les grans malalties oblidades i simplement no atreu els fons que necessita", diu Leslie.
Tractament i prevenció
Segons el doctor Faquir Amin, que ha tractat la leishmaniosi des dels anys 60, els refugiats que tornen de l’estranger són especialment susceptibles a aquesta malaltia, ja que no tenen resistències.
"Ningú no se n'està ocupant. La gent ve, està amuntegada, la població és susceptible a la leishmaniosi i la malaltia està augmentant", diu Amin a la seva clínica de Kabul. "No és una malaltia mortal, però mentalment la gent pateix. Hem de lluitar amb això".
Les nafres són tractades amb un cicle d’injeccions, o cauteritzades per matar els paràsits. La clínica d'Amin té l'única màquina làser per cauteritzar les úlceres que hi ha a l'Afganistan. Les màquines de cauterització elèctriques també són eficaces i molt més barates.
Pel que fa al tractament, recentment l'OMS ha anunciat la reducció de preus del Ambisome (amfotericina B liposomal) de Gilead Sciences i del Glucantime (meglumine antimoniate) produït per Sanofi-Aventis per les agencies públiques de països en vies de desenvolupament.
Aquesta reducció de preus ha de ser major, ja que aquests tractaments segueixen sent inaccessibles per a la població, perquè costen 280 dòlars i 49 dòlars respectivament.
La prevenció també és clau, segons els experts. Les mosquiteres impregnades amb insecticides, que es distribueixen per frenar la malària, també poden detenir l'insecte que transmet la leishmaniosi. Però només se n’estan distribuint poques, en comparació amb totes les que són necessàries.
"El ministeri de Sanitat està lluitant per aconseguir fons i ningú no està interessat. És impossible aconseguir-los", diu l’assessora ministerial Kathy Fiekert. "Això és un assumpte que necessita solució".
Font: REUTERS i e-drugs (www.essentialdrugs.org)
|