El Fons Monetari Internacional anuncia que condonarà el deute a dinou països
|
La Iniciativa per a la Reducció del Deute dels Països Molt Endeutats (PEAE) va néixer el 1996, i fins aleshores, el Fons Monetari Internacional (FMI) no havia participat ni posat en marxa cap eina específica d'alleugeriment o cancel•lació del deute. L’any 1999, a la reunió del G-7 a Colònia es va acordar la posada en marxa de la Iniciativa PEAE reforçada (HIPC II). Aquesta segona versió de la Iniciativa PEAE incloïa el que s’han anomenat “Estratègies de Reducció de la Pobresa”, que pretenia que els recursos alliberats per la iniciativa en concepte de condonació del deute, es destinessin a la lluita contra la pobresa. Malgrat els avantatges aparents d’aquesta iniciativa, el HIPC II imposa uns Programes d’Ajustament Estructural com a condició indispensable per accedir a les reduccions del deute o a rebre nous crèdits del Banc Mundial o del FMI. Aquests plans són responsables d’empitjorar la situació dels països, obligant la reestructuració de les economies de la perifèria. Això ha significat que, entre 1984 i 1990, bancs privats, principalment dels països del G7, hagin extret 178.000 milions de dòlars dels països de la perifèria.
El juliol del 2005, el Grup dels 8 principals països industrials (G-8) i tres institucions multilaterals —el Fons Monetari Internacional (FMI), l'Associació Internacional de Foment (AIF) del Banc Mundial i el Fons Africà de Desenvolupament (FAfD)— es van proposar condonar el deute dels països que han arribat a la culminació de la Iniciativa per a la Reducció del Deute dels Països Pobres Molt Endeutats (Iniciativa PEAE). El desembre del mateix any, el FMI anuncia que són dinou els països 1 que han arribat a la culminació de la Iniciativa. La selecció d’aquests països ha estat molt estricte, ja que requeria estar al dia de les obligacions amb el FMI i demostrar una evolució satisfactòria en tres camps: situació macroeconòmica; pràctica d’una estratègia de reducció de la pobresa detallada i sistemes de gestió de la despesa pública.
Així doncs, la petició de la societat civil i ONGD per tal que es condoni el deute dels països del tercer món es fa realitat, però només en part. Si ho analitzem detalladament, veiem que el deute del FMI suposa menys del 20% del deute extern total. A més a més, per molt que es cancel•li el 100% del deute extern, els països pobres continuen rebent assistència externa concessionària i pagant un bon grapat d’interessos que imposen els prestadors.
Unes dades significatives extretes de l’Observatori del Deute indiquen que fins al juliol de 2002, el FMI ha aportat en el marc de la Iniciativa dels PEAE, un total de 1.107 milions de dòlars. Aquesta xifra és ridícula si la comparem amb les dades del 2000, que revelen que els països PEAE devien al FMI 11.110 milions de dòlars. Per tant, el deute cancel•lat fins ara, no arriba al 10% del deute total que tenen els PEAE amb el FMI, i és inferior al 2% del deute que tenen tots els països de la perifèria amb el FMI.
Per les condicions de condonació del deute que imposa el FMI i perquè les quantitats condonades són ridícules, seguirem demanant que es condoni tot el deute a tots els països, per tal que realment puguin no només avançar, si no aconseguir els Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni.
1 Benín, Bolívia, Burkina Faso, Cambotja, Etiòpia, Ghana, Guyana, Hondures, Madagascar, Malí Moçambic, Nicaragua, Níger, Rwanda, Senegal, Tadjikistan, Tanzània, Uganda i Zàmbia
|