La salut dels pobles depèn de la política mundial
|
Dr. Erero F. NJIENGWÉ
Doctor en Psicopatologia, professor de la Universitat de Douala (Camerun) i membre de medicusmundi
|
Parlem del Dia Internacional de la Salut? Es tracta d'una pausa en la qual els dirigents d'aquest món recapitulen i fan balanç de les seves valeroses iniciatives en favor d'una millor salut al món? Si aquest és el cas, podem esperar que recordin en les seves anàlisis que:
• La Conferència d'Ànima Ata, a Kazajstan, el 1978, que va reunir 134 països i 67organitzacions internacionals, per iniciativa conjunta de l'Organització Mundial de la Salut (l'OMS), del Fons de Nacions Unides per a la Infantesa (UNICEF), de l'Organització Panamericana de la Salut (OPS), i el gran patrocini de la poderosa i humanista URSS de llavors, va ser un moment en què se'ns va autoritzar a creure que “Salut per a tots l'any 2000” no era només un eslògan.
• Es mantindran seguidament, a escala regional o mundial, desenes d'altres conferències sobre la salut mundial, fins a l'amarga constatació, en canviar de segle, que la salut retrocedeix al món i, no només als països anomenats “en vies de desenvolupament“?
Què es desenvolupa en els països “en vies de desenvolupament”?
• L'Àfrica representa el 24% del total mundial de persones malaltes i disposa només del 3% del personal sanitari mundial.
• Al Camerun, una indústria recent, les pompes fúnebres i els accessoris mortuoris, prospera i constitueix avui un sector atractiu per a qualsevol inversor; la demanda és enorme i els beneficis estan garantits: no falten morts precisament... la mort adora les persones pobres...
una indústria recent, les pompes fúnebres i els accessoris mortuoris, prospera i constitueix avui un sector atractiu per a qualsevol inversor; la demanda és enorme i els beneficis estan garantits: no falten morts precisament... la mort adora les persones pobres...
• Cada any, 5,6 milions de nenes i nens moren al món per desnutrició.
• El continent africà és la primera víctima de les desigualtats al món. Si de 1960 a 1980, els països de l'Àfrica han registrat sensibles progressos en matèria de desenvolupament econòmic i social, aquests progressos s'han enlentit notablement pels efectes desastrosos dels plans d'ajust estructural duts a terme per les institucions financeres internacionals.
• A les grans ciutats africanes, només del 10 al 30% dels rebuigs domèstics són eliminats i només el 10% dels váteres estan connectats a una xarxa de sanejament.
• Menys del 75% de l'alumnat acaba l'ensenyament primari, i són molts els que surten del sistema escolar amb un nivell insuficient, sobretot en els països menys desenvolupats.
•L'Àfrica és l'únic continent que, any rere any, veu degradar les seves condicions de vida i de salut. És l'únic continent en el qual l'esperança mitja de vida baixa, les taxes de mortalitat augmenten i on l'índex de desenvolupament humà retrocedeix.
•20.000 professionals de la medicina, infermeria i altre personal de salut abandonen l'Àfrica cada any
•La taxa de mortalitat materna al Camerun és de 547 mares mortes per cada 100.000 criatures que neixen vives. Al Nord del país, la taxa pot arribar a les 900 dones. (UNICEF)
Pel que fa a l'Àfrica en particular, les institucions financeres internacionals han aconseguit, a força d'estrangular les persones més pobres, obtenir “esperançadores” xifres de creixement.
De quina salut es parla el 7 d'abril? L'accés als medicaments no és una opció universal i, els promotors dels genèrics són conscients d'això. Saben en quina trampa es troben poblacions senceres, que han de pagar de més per tenir un accés als medicaments. Això, per mantenir la salut d'una marca, en nom d'una patent. Des de quan el dret a la salut, i per tant, a la vida, ha de dependre del termòmetre dels mercats borsaris?
Hi ha estimacions raonables que suggereixen que entre Alemanya, França, la Gran Bretanya i altres països occidentals incloent Rússia, es podrien totalitzar al voltant d'uns 2.000 metges i metgesses o alts responsables de salut d'origen camerunès
Sap vostè quant són 4.500 (quatre mil cinc-cents) dividit entre 16.000.000 (setze milions)? Doncs bé, el resultat li dóna una idea del número de metges i metgesses que exerceix oficialment a Camerun, dividit entre el nombre d'habitants. Hi ha estimacions raonables que suggereixen que entre Alemanya, França, la Gran Bretanya i altres països occidentals incloent Rússia, es podrien totalitzar al voltant d'uns 2.000 metges i metgesses o alts responsables de salut d'origen camerunès. La raó? Un salari miserable després de llargs anys d'estudi, incloent de vegades sacrificis increïbles de tota la família; condicions de feina precàries (manca de material); una jerarquia ocupada en consolidar els seus privilegis; a més del finançament preferent del VIH/SIDA, que desestabilitza la vocació sanitària.
L'OMS, al seu informe sobre la Salut al Món l'any 2006, declara per exemple que “una infermera que treballa en VIH/SIDA pot guanyar de 3 a 4 vegades més que una infermera que treballa en un altre servei al mateix establiment”. El VIH/SIDA es converteix en una aposta econòmica de supervivència, no per a les persones que viuen amb el virus, si no per a tots els actors implicats en la lluita, dels quals difícilment no es pot creure que estiguin “contra” el VIH/SIDA. Mentre els finançadors només dediquin els seus fons al VIH/SIDA, serà necessari que el VIH/SIDA existeixi.
És la malària i no el VIH/SIDA, la que constitueix la causa de mortalitat número u al Camerun. Segons certs estudis, és la responsable que es perdin fins al 40% de les collites dels camperols i afecta al conjunt de la població: des dels nens i nenes fins a les persones ancianes. Però la malària té la desgràcia de no viatjar com el VIH/SIDA. La mobilització mundial inèdita contra aquest virus, reflecteix la incapacitat dels finançadors d'imposar visats al virus, en el marc d'una sort d'immigració elegida. Una confessió una mica cínica, ho confesso, expressada a companys de la campanya de sensibilització de Medicus Mundi a Espanya, ha consistit en proposar aquesta simple fórmula per referir-se a la malària: Potser l'únic avantatge del rescalfament del planeta a causa de la poca preocupació pel nostre medi ambient, serà una tropicalizació progressiva dels països del Nord. El mosquit vector de la malària (l'Anopheles) podrà sobreviure i començar la seva bruta tasca d'infecció massiva. Occident, sofrint a les seves pròpies carns aquesta endèmia mortal, trobarà ràpidament una solució al problema. Amb una mica de sort, la resta del món podrà beneficiar-se també d'això.
Potser l'únic avantatge del rescalfament del planeta a causa de la poca preocupació pel nostre medi ambient, serà una tropicalizació progressiva dels països del Nord. El mosquit vector de la malària (l'Anopheles) podrà sobreviure i començar el seu bruta tasca d'infecció massiva. Occident, sofrint a les seves pròpies carns aquesta endèmia mortal, trobarà ràpidament una solució al problema. Amb una mica de sort, la resta del món podrà beneficiar-se també d'això.
GLOBALITZACIÓ DE LA INJUSTÍCIA SOCIAL
L'accés a l'atenció sanitària és tan desigual als nostres països africans que, malgrat que l'esperança de vida en néixer baixa dràsticament per a la majoria (al Camerun: 40 anys el 1960, 54 anys als anys 80 i una caiguda als 47 anys el 2005), però l'elit governant presenta una longevitat – almenys una desena de caps d'estat africans tenen una edat compresa entre els 70 i els 83 anys- que no reflecteix la realitat dels nostres països.
Vivim en el mateix medi ambient contaminat pels rebuigs industrials i domèstics; infestat de mosquits i altres vectors de malalties infeccioses; ofegats pels costos prohibitius de les consultes, de les cures mèdiques i dels medicaments; hipotecats per la insuficiència i, sovint, l'absència de serveis d'urgències.
En general, les morts prematures i la malaltia són evitables, fins i tot als països africans. Els danys fets al nostre medi ambient, la baixa escolarització, la feina precària i mal pagada conseqüència de la mateixa; el tabaquisme en augment als nostres països, l'alcoholisme, les relacions sexuals amb o sense risc i cada vegada més precoces... un exemple: una jove camerunesa de 13 anys, indigent, alumna de 5è any i sense casar, evidentment, va ser segrestada en una maternitat el febrer passat, perquè no tenia diners per pagar l'atenció sanitària rebuda durant el part de les seves dues bessones prematures) són en una paraula: pobresa
COMPLICITATS DEL NORD
La majoria de la ciutadania del Nord sap que és molt probable que visquin més enllà dels 80 anys, perquè allà, l'esperança de vida és elevada. Els nostres dirigents no construeixen hospitals i no doten els nostres països de les punteres infraestructures sanitàries que ells sol·liciten a Europa, per a les seves revisions i controls mèdics periòdics. Els occidentals que dicten les lleis de govern i condicionen la seva ajuda al respecte dels drets de l'home, arriben tanmateix a comerciar amb aquests dirigents. Serà perquè aquests els garanteixen que tota l'ajuda rebuda serà tornada a occident en forma de contractes de compra d'armes, per exemple? De contracte d'assistència militar contra la població que exigeix només el que se'ls deu: una mica de justícia social? Per què els països occidentals, finançadors, no exigeixen als seus amics, dirigents africans, sobretot, que ofereixin a les seves poblacions els mateixos recursos de salut que ells van, a càrrec de les seves poblacions empobrides, a sol·licitar Europa? Si la salut és un dret, aquest dret no és un privilegi exclusiu dels qui governen.
No s'ha de tapar la cara: lluitar contra la malaltia no vol dir comprar míssils i col·locar en el poder de l'Àfrica a generals, i altres mariscals, i després als seus fills. Això no vol dir que les ONG i l'acció humanitària substitueixin el deure dels Estats. Lluitar contra la malaltia implica la ferma i irrevocable voluntat política de posar a l'abast de totes les persones la salut, tal com la defineix René Dubos: “Estat físic i mental relativament exempt de problemes i sofriments, que permeten a l'individu funcionar tant temps com sigui possible en el medi, on l'atzar o l'elecció l'han situat” . L'autonomia i el benestar no són incompatibles amb l'Àfrica i com deia John Fitzgerald Kennedy: “necessitem homes que somiïn amb el que mai ha existit”. El que és inèdit en la història de la humanitat, és el compromís incondicional d'eradicar la gana i la misèria al món, condicions mínimes indispensables per a la salut. I tanmateix, és possible.
|