| |
|
 
|
Notícies >> 26 d’Abril, dia mundial de la propietat intel·lectual |
 |
|
26 d’Abril, dia mundial de la propietat intel·lectual
|
La campanya de sensibilització "La Salut en el Mil·lenni: una signatura pendent" de Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi Catalunya fa balanç de la situació actual de l'accés als medicaments i els drets de la Propietat Intel·lectual amb motiu del Dia Mundial de la Propietat Intel·lectual, amb l'opinió de l'economista de la salut: Joan Rovira
Accés a medicaments, innovació i Objectius del Mil·lenni
Joan Rovira, Universitat de Barcelona.
La fita 17 del vuitè Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni es refereix a l'accés de la població dels països en vies de desenvolupament a medicaments essencials assequibles.
És obvi que l'accés a medicaments assequibles és un requisit per gaudir d'un nivell de salut satisfactori. Per altra banda, hi ha evidència de que uns 2 bilions de persones no gaudeixen d'aquest accés, dels quals, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), aproximadament el 80% viu a països de renta baixa i l'altre 20% a països de renta mitja. Tot i així, seria erroni considerar el problema de l'accés als medicaments com un problema propi dels països pobres. El baix nivell de renta i les limitacions dels sistemes de salut constitueixen certament dos de les principals causes de la manca d'accés als medicaments en els països pobres, però el problema està agreujat pels elevats preus d'alguns medicaments, especialment, dels més nous. La causa d'aquests elevats preus s'ha de buscar, com a mínim en part, en els mecanismes que promouen i orienten la investigació, fonamentalment, les patents i altres drets d'exclusivitat de mercat (protecció de dades de prova, marques, etc.), que deixen la iniciativa per determinar el volum i orientació d'aquesta investigació en funció dels objectius de rendibilitat de les empreses, certament legítims, però no sempre eficaços ni eficients en termes de prioritats socials. Aquests mecanismes donen pas a preus molt elevats dels nous medicaments. En els països rics amb sistemes de salut universals aquest cost l'assumeix la societat en el seu conjunt, però als països amb baix nivell de renta, amb sistemes de salut insuficientment desenvolupats, la població ha de pagar pels medicaments, cosa que fa que només l'élite amb alt poder adquisitiu pot accedir a aquests productes. Per altra banda, l'exclusivitat de mercat derivada dels drets de propietat no constitueix un incentiu per invertir en investigació en el cas de malalties pròpies de la pobresa, donat que no existeix una demanda solvent del producte final.
El tema dels Drets de Propietat Intel·lectual (PI) és complex i estrany a les preocupacions habituals de la major part dels professionals sanitaris. No obstant, una comprensió bàsica dels seus efectes, tant positius com negatius, és essencial per generar el necessari debat social sobre les característiques i el paper que han de tenir per promoure el desenvolupament i el benestar social. Les patents tenen molts avantatges com a mecanisme d'estímul a la innovació, una d'elles és que es constitueix un mecanisme descentralitzat: qualsevol individu o empresa que té una idea que creu interessant per a la societat, pot desenvolupar-la dedicant el seu temps i recursos. Si té èxit, les patents li permetran recuperar la inversió realitzada i obtenir beneficis que compensin el risc que ha assumit. No cal que un organisme burocràtic, i potser miop, aprovi la iniciativa i li assigni els recursos que necessita per la investigació i el desenvolupament de la innovació que algú va imaginar.
Però no té justificació, tampoc, suposar que la perspectiva d'un monopoli sigui l'únic o el millor incentiu per tot tipus d'activitat innovadora. La tecnologia espacial i bèl·lica són un exemple clar de que existeixen formes alternatives de promoure la innovació, especialment quan està clar l'objectiu que es vol aconseguir, situació que es dóna freqüentment en la innovació biomèdica i farmacèutica.
Concebre el problema de l'accés als medicaments simplement com un problema de pobresa té severes limitacions. Per altra banda, oblida que els elevats preus dels medicaments estan creant greus problemes financers a moltes famílies i a la majoria dels sistemes de salut dels països rics. Per altra banda, ignora que la causa dels preus elevats dels nous medicaments recau, en part, en els Drets de Propietat Intel·lectual, una institució que els països rics estem imposant als països pobres. Finalment, pot conduir a afrontar el problema exclusivament mitjançant donacions i descomptes als països més pobres. Possiblement no han de menysprear-se les iniciatives d'aquest tipus, especialment si es duu a terme amb un enfocament multilateral - com el Fons Global de la Lluita contra la SIDA, la tuberculosi i la malària - i sense exigir als receptors contrapartides polítiques inacceptables. Per als països més pobres es tracta probablement d'una de les poques opcions que tenen a curt termini per millorar substancialment l'accés als medicaments. Malgrat tot, els països en vies de desenvolupament no desitgen un mecanisme depenent d'una continua voluntat de caritat per part dels països rics, si no un ordre internacional més just, que els permeti progressar en el camí del desenvolupament de forma autònoma i independent.
No es tracta de negar els efectes positius que han tingut històricament els Drets de Propietat Intel·lectual per al progrés tecnològic i el desenvolupament de molts països. Però és necessari reconèixer també les seves limitacions en la consecució de determinats objectius, així com la possibilitat o necessitat de modificar les formes específiques que adopten en un moment i lloc determinats. En concret, més protecció de la Propietat Intel·lectual no implica automàticament més innovació, en alguns casos, es produeix l'efecte invers. Per altra banda, un sistema de PI internacional uniforme no és el millor per a tots els països. Però això és exactament el que estem intentant imposar els països industrialitzats a tots els països del món, oblidant que en el seu dia els actuals països desenvolupats vam poder decidir sense presses el tipus de protecció més convenient a cada etapa del procés de desenvolupament (per exemple, Suïssa va introduir la patent de medicaments l'any 1967) sense pressions ni presses per part de la resta de països.
En definitiva, es tracta d'un tema crucial tant per al desenvolupament i l'accés a nous fàrmacs, encara que no sigui òbviament l'únic causa, com per altres objectius més amplis de desenvolupament econòmic i benestar social, que requereixen una anàlisi sense prejudicis i, possiblement, la introducció de nous enfocaments complementaris o alternatius. La Comissió dels Drets de Propietat Intel·lectual, Innovació i Salut Pública (CIPIH per les seves sigles en anglès), creada fa uns dos anys per l'OMS, ha emès recentment (3 d'abril del 2006) el seu informe de conclusions
, en el qual fa 50 recomanacions com: considerar un pla de Recerca+Desenvolupament global, prevenir els perills dels tractats de lliure comerç per a la salut pública, i l'adopció per part de l'OMS d'un paper més proactiu en l'àmbit dels Drets de PI.
Per un altre costat, Brasil i Kenya van sotmetre darrerament (23-28 de gener de 2006) a la Comissió Executiva de l'OMS una resolució defensant l'establiment d'un " marc global sobre salut essencial i desenvolupament" per la seva consideració a la propera Assemblea Mundial de la Salut.
La resolució proposa que s'estudiïn propostes per establir un marc global per donar suport a la investigació basada en necessitats, coherent amb temes d'interès general i que asseguri que els tractats bilaterals de comerç no limitin les flexibilitats i salvaguardes de l'Acord sobre els Aspectes dels Drets de la Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç (ADPIC), com són les llicències obligatòries, que permeten que un país produeixi el genèric del medicament, encara sota patent, en cas de crisis de Salut Pública, o les importacions paral·leles, que permeten al país que no té capacitat de fabricar el genèric, importar-lo des d'un altre país.
Sens dubte, alguna cosa es mou en el tema dels Drets de Propietat Intel·lectual i la innovació en medicaments: es qüestionen veritats tradicionalment acceptades sense evidència clara que els donés suport i es proposen opcions alternatives i complementàries.
La innovació tecnològica ha propiciat, en general, el desenvolupament econòmic i social. No és lògic que s'hagi d'innovar també en els mecanismes per promoure la innovació i l'accés?
|
 |
|
|