Conclusions de les Jornades "La Salut en el Mil·lenni"
|
Els passats dies 26 i 27 de maig, Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi Catalunya vam celebrar al Col•legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona les Jornades “La Salut en el Mil•lenni”, per avaluar la situació dels Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni en matèria de salut i conèixer les iniciatives que s’estan duent a terme per assolir-los.
De les conclusions extretes durant les jornades, destaquem principalment que per aconseguir els Objectius del Mil•lenni en salut cal:
• Seguir, en la mesura del possible, els programes nacionals que ja existeixen als països del Sud per lluitar contra els problemes de salut i, en cas de que no existeixin, crear iniciatives paral•leles que amb el temps siguin assumides pel ministeri de salut corresponent
• Fomentar la formació d’agents de salut comunitaris i crear protocols d’actuació davant de qualsevol malaltia, mitjançant mecanismes senzills i barats que ja estan a l’abast dels ministeris de salut, centres de salut i puestos de salud
• Potenciar el paper dels agents comunitaris en la lluita contra les malalties
• Tenir en compte la participació ciutadana per conèixer els problemes prioritaris de la comunitat en matèria de salut
Al llarg de les Jornades van sorgir també les següents recomanacions que us presentem classificades per Objectius.
Objectiu 4 i 5: Reduir la Mortalitat Infantil i Millorar la Salut Materna
La situació de la salut materna i infantil ha millorat globalment en els últims anys, ja que han millorat les condicions sanitàries, s’ha reduït la mortalitat en els parts, han augmentat els controls prenatals i les campanyes de vacunacions han eradicat i/o controlat moltes malalties infantils. No obstant, cal mantenir o instaurar les mesures adients.
Per millorar la Salut Materna, existeixen una sèrie d’intervencions bàsiques relativament fàcils d’aplicar:
• Ampliar l’assistència a les dones embarassades per part de personal entrenat, que registri i controli l’embaràs amb mitjans senzills i barats, com ara el partograma. Per tant, cal la formació de metges i d’infermeres, i també, de les parteres tradicionals i els agents comunitaris de salut
• Organitzar una assistència sanitària assequible per a tothom i a tot arreu
• Millorar la capacitat i el nivell dels hospitals
• Prevenir i tractar les hemorràgies postpart, les eclàmpsies, les infeccions, el paludisme, etc.
• Aconseguir la universalitat dels mitjans de contracepció
• Retardar l’edat del primer embaràs
• Evitar avortaments en males condicions
• Crear comitès d’estudi per a cada problemàtica (mortalitat materna, contracepció, etc.)
• Millorar la situació de la dona a la societat
Des de la perspectiva de Gènere cal:
• Entendre la salut com una concepció integral, que inclou de manera interrelacional els aspectes somàtics, la funció social, la identitat sexual, les vivències internes i emocions i les condicions materials i ambientals de l’entorn. Per tant, és fonamental considerar la salut de les dones de manera integral i no reduir-la a la seva funció reproductiva
• Reconèixer l’individu. Cada persona ha de ser reconeguda com a nascuda lliure i amb els drets bàsics garantits
• Constituir xarxes per donar major força i coherència a les demandes dels més necessitats
• Exigir voluntat política per aconseguir canvis adaptats a cada cas i sostenibles en el temps. És important no traspassar un model únic, sovint inadequat, a la comunitat objecte de la nostra “intervenció”, així com acceptar el temps que cada societat precisa per a dur a terme la seva transformació
• Involucrar a totes i tots els components de la societat en una lluita pel coneixement i en la demanda dels drets més bàsics
Íntimament unida a la salut materna hi ha la Salut infantil. Tot i que durant els últims anys s’ha avançat força, molts nens i nenes segueixen morint per causes, sovint, previsibles: diarrees, problemes perinatals, SIDA, malària i infeccions respiratòries agudes, entre d’altres.
Per tant, és imprescindible:
• Actualitzar i difondre els protocols d’actuació davant les malalties
• Involucrar als pares i mares en la salut dels seus fills
• Millorar paral•lelament les condicions polítiques i socioeconòmiques que perpetuen aquestes situacions i les desigualtats entre diferents regions del planeta
• Adaptar les intervencions a cada moment i a cada comunitat
Objectiu 6: Combatre el VIH/SIDA, la malària i altres malalties
Les mesures per aturar i reduir la incidència de la malària que van sorgir durant les ponències són:
• Augmentar els recursos econòmics i la implicació dels governs per a la implementació de les mesures de control de la malaltia
• Potenciar les coalicions públiques-privades per al finançament de projectes d’investigació de cara al desenvolupament de nous fàrmacs per tractar les malalties que afecten els països amb pocs recursos
• Desenvolupar projectes de cooperació al Sud en col•laboració amb països del Nord pot ser eficaç, sempre i quan es tinguin en compte les estructures sanitàries i les necessitats del país on s’apliquen i es facin d’una forma integrada, estructurada i dirigida des dels Ministeris de Salut del país receptor
VIH/SIDA
Durant el Taller i la Taula Rodona, es va tractar la problemàtica del VIH/SIDA des de l’experiència en el terreny. D’aquí se n’han desprès algunes accions que es poden dur a terme:
• Executar activitats de sensibilització i formació a la població, ja que poden ajudar a crear associacions de persones afectades pel VIH
• Tenir en compte els factors culturals i religiosos que dificulten que es parli del VIH/SIDA en l’entorn familiar
• Estendre accions de prevenció, bàsiques en la lluita contra l’epidèmia
• Crear un centre d’atenció integral al malalt que permeti acollir persones sense recursos o que han estat víctimes de l’estigma i la discriminació associades al VIH/ SIDA
• Augmentar els recursos financers i el personal sanitari especialitzat per sostenir el projecte
• Millorar la coordinació entre els governs i les ONGD
Tuberculosi
• Reforçar el compromís polític de manera que els indicadors dels Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni en relació a la tuberculosi (prevalença, taxa de mortalitat i proporció de casos detectats i curats via estratègia DOTS) siguin assolibles
• Reforçar i ampliar l’estratègia DOTS mitjançant plans nacionals per tal d’apropar la DOTS a les comunitats
• Dotar els laboratoris amb els mitjans adients, sovint ja assequibles i barats, i millorar l’accés als fàrmacs
• Actuar conjuntament contra la tuberculosi i el VIH/SIDA. La prevenció, el diagnòstic i el tractament són les línies bàsiques d’actuació contra ambdues malalties
• No oblidar altres estratègies com la implicació del personal sanitari, de les comunitats i dels malalts, i la promoció de la recerca bàsica per obtenir noves eines diagnòstiques, medicaments i vacunes
Objectiu 8: Fomentar una associació Mundial per al Desenvolupament
Per garantir l’accés als medicaments, un dret humà bàsic, cal dur a terme accions a tots els nivells.
Al terreny cal continuar amb les intervencions per millorar l’accés als medicaments, que fins ara han donat bons resultats.
A un nivell superior, polític i supranacional, cal seguir amb els acords sobre Aspectes dels Drets de la Propietat Intel•lectual relacionats amb el Comerç (ADPIC) i amb l’Organització Mundial del Comerç.
Al terreny, les principals dificultats d’accés als medicaments són:
• Preu. La implementació de ventes socials de medicaments i de farmacioles comunitàries, pot fer baixar fins a 8 vegades el preu dels medicaments. Aquest fet suposa un gran canvi per a la població rural
• Geografia. La instal•lació de farmàcies privades a zones remotes sovint no és rendible. Gràcies a les farmacioles comunitàries, això es pot solucionar
• Cultura. Cal adequar les nostres actuacions a cada context cultural concret
• Dificultats polítiques i financeres. Caldria que les legislacions i les polítiques financeres nacionals afavorissin la implementació de farmacioles comunitàries i que es pogués garantir la continuïtat del personal que n’està al capdavant
• Manca de voluntat política. La major part de les malalties que provoquen índexs elevats de mortalitat en les persones ja tenen tractament. Per tant, és bàsic garantir la disponibilitat d’aquests medicaments arreu
Des d’un punt de vista més global els eixos principals de la problemàtica de l’Accés als Medicaments que van sorgir al llarg de los jornades són:
• La investigació. És un punt crucial per desenvolupar nous medicaments útils per als països en vies de desenvolupament. Laboratoris de genèrics i laboratoris innovadors no comparteixen interessos, ja que els laboratoris innovadors justifiquen els elevats preus per fer front a la despesa d’innovació que la indústria de genèrics no ha de suportar. Cal voluntat de les administracions públiques per incentivar aquest tipus d’investigació. Una estratègia podrien ser les aliances público-privades.
• Medicaments. Tot i que una bona part de les malalties dels països del Sud es poden tractar amb medicaments existents, no hem d’oblidar que molts dels antiretrovirals es poden millorar, que no hi ha formulacions pediàtriques, que alguns medicaments necessiten cadena de fred i que els reactius estan sota patents.
• Patents. Es va parlar dels antecedents històrics dels acords ADPIC, des de l’aparició de l’OMC el 1994, i de les regles de comerç internacional que forcen als països a ser-ne membres i a acatar les normes. N’és un exemple, la normativa que regula les patents, ja que permet el monopoli, posant uns preus concrets i per tant, dificultant l’accés als medicaments.
• Donacions “puntuals”. Algunes indústries han fet donacions de medicaments per tractar malalties del Sud o bé per realitzar campanyes de vacunacions. En part, això ha estat ocasionat per la pressió de l’opinió pública.
• Transferència de recursos per a que fabriquin els propis països, i així sigui més rendible. Això pot comportar dificultats, ja que manquen recursos humans formats als països i, a més a més, les patents també dificulten l’elaboració de medicaments.
Prèviament a les jornades, un grup d’experts va elaborar unes propostes per tal d’intentar resoldre la problemàtica de l’accés als medicaments.
Aquestes quatre propostes es van presentar durant el taller i la taula rodona de les jornades i marquen unes pautes que el govern espanyol i el govern català podrien adoptar:
1. Promoure una major transparència en el mercat farmacèutic que inclogui accés a la informació sobre:
• assajos clínics (registre previ obligatori)
• ventes al Sistema Nacional de Salut per productes, empreses i prescriptors
• decisions de fixació de preu i finançament públic
• negociacions de tractats comercials, etc.
2. Establir mecanismes per incentivar la innovació terapèutica real en àrees considerades essencials o prioritàries, mitjançant sistemes de fixació de preus i finançament públic que tinguin en compte l’efectivitat i el cost dels nous tractaments respecte els ja existents, tal i com s’està establint des de ja fa un temps a Austràlia i el Regne Unit.
D’aquesta manera s’evitarien els anomenats me-toos, medicaments que no aporten cap valor terapèutic respecte els medicaments que ja existeixen, i s’incentivaria la Recerca i el Desenvolupament R+D de medicaments per a malalties del sud.
3. Promoure una indústria de genèrics que pugui potenciar el mercat intern de genèrics i alhora competir en els mercats internacionals i satisfer les demandes dels països en desenvolupament sense capacitat productiva, gràcies a una llicència obligatòria (flexibilitat dels ADPIC).
4. Recolzar la proposta de Brasil i Kenya, presentada a l’Assemblea Mundial de la Salut, en favor de l’establiment d’un marc global per la Recerca i el Desenvolupament (R+D) en salut. Aquesta iniciativa implica desenvolupar una via complementària als Drets de la Propietat Intel•lectual per promoure la R+D en àrees socialment prioritàries, i no només en funció de la demanda solvent, tenint en compte criteris de solidaritat i equitat internacional. De manera que els diferents països farien aportacions en funció d’algun indicador econòmic com ara el PIB.
Aquesta proposta asseguraria per altra banda, que els tractats bilaterals del comerç no limitessin les flexibilitats i salvaguardes dels ADPIC que alguns països en vies de desenvolupament voldrien adoptar.
Val a dir que durant les negociacions de l’Assemblea Mundial de la Salut del passat mes de maig es va discutir aquesta proposta, i sembla ser que s’han fet passos endavant, ja que es va crear un Grup de Treball que estudiarà i desenvoluparà una estratègia i un marc de treball per aquesta proposta.
|