Nou estudi publicat al The Lancet revela que la mutilació genital femenina exposa a les dones i als seus fills a riscos importants en el moment del part.
|
La mutilació genital femenina (MGF), coneguda també com "circumcisió femenina", avarca tots els procediments que comporten l’ablació parcial o total dels genitals externs femenins o altres lesions d’aquests òrgans provocades per motius culturals o religiosos o per altres raons no terapèutiques. Avui dia es practiquen diferents tipus de mutilació genital femenina, entre els que destaquem:
• Tipus I (MGF 1): escissió del prepuci, amb o sense escissió parcial o total del clítoris;
• Tipus II (MGF II): escissió del clítoris amb escissió total o parcial dels llavis menors;
• Tipus III: escissió total o parcial de los genitals externs i sutura/estretament de la obertura vaginal (infibulació);
L’Organització Mundial de la Salut ha publicat un estudi que revela que la MGF comporta majors complicacions durant el part com són: una cesària, una hemorràgia postpart, la hospitalització de la mare o la mort del bebè. L’estudi ha demostrat que el nivell de complicació augmenta amb l’extensió i la gravetat de la MGF.
Pel que fa a la cesària, las dones sotmeses a la forma més greu de MGF ("MGF III") pateixen de mitja un 30% més de cesàries en comparació amb les que no han estat sotmeses a MGF. S’observa també un 70% d’augment dels casos d’hemorràgia postpart entre les dones amb MGF III en comparació amb les altres.
L’estudi va revelar a més, que la MGF posa al nen o nena en una situació de perill considerable durant el part, ja que es va detectar una major necessitat de reanimar als recent nascuts, la mare dels quals havia patit MGF (augment del 66% en las dones amb MGF III). La taxa de mortalitat entre els bebès durant i immediatament després del part és també molt superior entre els nascuts de mares amb MGF: un 15% superior en els casos de MGF I, 32% en casos de MGF II, y 55% en casos de MGF III. S’estima que en el continent africà la pràctica ocasiona entre 10 y 20 morts addicionals de bebès per cada 1000 parts.
La investigació es va realitzar en 28 centres de salut de 6 països (Burkina Faso, Ghana, Kenya, Nigèria, Senegal y Sudan), en els què les dones que han patit MGF són ateses per personal de obstetrícia. Es tem que les conseqüències per les innumerables dones, que donen a llum a les seves llars sense l’ajuda de personal amb experiència, així com pels seus fills, siguin pitjors.
Tot i que la pràctica varia d’un país a un altre, la MGF es realitza en general en nenes menors de 10 anys i provoca cicatrius de grau divers. No se sap exactament per què la MGF comporta majors complicacions durant el part, però una possible explicació és que el teixit de la cicatriu és relativament inelàstic i pot provocar l’obstrucció i l’esquinç dels teixits que envolten la vagina durant el part. L’obstrucció pot ser causa d’un part prolongat, i això augmenta el risc de cesària, hemorràgia profusa, patiment del nen i mort prenatal. Les dones amb MGF té també més probabilitats de requerir episiotomia (incisió quirúrgica durant el part per prevenir els esquinços vaginals).
La mutilació genital femenina segueix plantejant un problema urgent de drets humans, i l’existència de proves científiques fiables sobre els seus efectes perjudicials, tant per les mares com pels seus fills, hauria d’accelerar la desaparició d’aquesta pràctica. L’OMS se ha compromès a col•laborar amb els associats internacionals i els països per eliminar la MGF. Aquesta constitueix una violació directa dels drets de les noies joves, té efectes adversos per la salut tant a curt com a llarg termini, i és un procediment innecessari.
Font: Organització Mundial de la Salut
|