Aquest any el Fòrum Social Mundial s'ha celebrat a l'Àfrica
|
Aquest any s’ha celebrat la setena edició del Fòrum Social Mundial (FSM). Després d’un llarg recorregut, eren moltes les expectatives que hi havia sobre aquesta edició. Per primera vegada se celebraria al continent africà, a la ciutat de Nairobi. Quin seria la capacitat de convocatòria de la població local, (a Nairobi es troba el suburbi més gran d’Àfrica) i de la població africana en general? Dificultarien l’accés obstacles d’ordre financer (preu del dret d’ingrés) o logístics (traducció)?
Després de sis anys de feina, el Fòrum necessitava demostrar que era capaç de facilitar, més enllà de quatre dies d’intercanvi i de debats, un lloc de trobades y de convergències destinades, sobretot, a establir línies de treball i accions concretes pels propers anys, que les diferents xarxes internacionals aprofitarien l’ocasió per posar al dia les agendes comuns de mobilització; i que tota aquesta feina es podria materialitzar organitzat per africans i en el continent més empobrit del planeta.
Si un dels objectius del fòrum era facilitar la construcció d’una veritable alternativa a les desigualtats socials, creades per l’actual sistema, era necessari que els moviments socials africans i el moviment altermundista en general, demostressin que també al continent africà es podia donar un pas més al repte del lema “un altre món és possible”.
Crec sincerament que els principals reptes plantejats van ser assolits. Més de 10.000 participants inscrits, provinents de tot el planeta, i la organització de més de 1.000 activitats, en el marc del programa autogestionat, sobre assumptes tan diversos com la reforma de les institucions internacionals, l’anul•lació del deute, les migracions i el desenvolupament, la sobirania alimentària, el feminisme, la privatització dels serveis públics, els drets humans, la lluita contra la guerra, etc....
Però, què va ser allò més característic, més peculiar, el que va diferenciar el Fòrum de Nairobi dels altres? En primer lloc el Fòrum va servir per desfer el prejudici de que els moviments socials africans són dèbils o inexistents. A Nairobi vam veure la força dels moviments africans i especialment de les organitzacions de dones.
També van ser característiques d’aquest Fòrum algunes particularitats molt crítiques, com la comercialització del Fòrum (una empresa de telefonia era la patrocinadora) i la presència de restauració de “luxe” en el recinte del Fòrum, la innegable “onegeització”, la seguretat policial, la sobredimensionada presència de les esglésies cristianes,… que indubtablement responen a la realitat africana.
Voldria explicar breument una experiència que crec que il•lustra molt clarament el que significa organitzar un esdeveniment com el Fòrum en una realitat africana. El Fòrum se celebrava en un recinte tancat. En un enorme estadi, construït pels Jocs Panafricans, molt allunyats de la ciutat. Per accedir-hi era necessària una acreditació, previ pagament d’una entrada. Per aquest motiu els participants al Fòrum, no representaven els habitants de Nairobi, sinó que érem els vinguts de fora o els habitants acreditats, creant un ambient molt irreal respecte el lloc on ens trobàvem. Les botigues de comerç també eren les acreditades (majoritàriament de comerç just) que venien artesania africana. El penúltim dia del Fòrum, i responent a alguns grups, es va obrir el recinte a la lliure circulació. En poques hores el recinte es va convertir en un immens mercat amb milers de petits venedors oferint milers de productes d’artesania i aigua, que fins el moment havia tingut un elevat preu fix, i es va començar a vendre a preus molt més raonables en un nou mercat informal. També, van aparèixer els nens, que venien, demanaven, intercanviaven,… De sobte vaig tenir la sensació d’estar realment a Àfrica.
Unes paraules sobre el futur. Tot i que el setè FSM no va aplegar una quantitat tan gran de participants com el de Porto Alegre el 2003 i el 2005, o el de Mumbai el 2004, donats els problemes materials lligats a la dura realitat africana, la major part dels membres del Comitè Internacional estan d’acord en la necessitat de continuar reforçant les lluites en aquest continent. En aquest sentit el 2008 el Fòrum en lloc de consistir en un únic esdeveniment, constarà de mobilitzacions i accions de visibilitat a tot el món, en una data fixada del mes de gener, coincidint amb el Fòrum de Davos.
No sé si el format futur del Fòrum serà el d’ara o necessitarem reinventar la forma d’entendre’l. Del que si que estic segur és que el Fòrum seguirà existint. El Fòrum s’ha guanyat un espai a l’agenda internacional, i si aquest es debilita, segurament, algú ocuparà l’espai, que amb molt d’esforç hem aconseguit. És per això, que només puc imaginar un Fòrum més reforçat.
Eduard Soler Cuyàs
Vocal de Projectes i Acció Humanitària i Emergències
Farmacèutics Mundi
|