Les recomanacions sorgides en el marc de la campanya "La Salut en el Mil·lenni: una signatura pendent" es fan arribar al Consell de Cooperació
|
Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi Catalunya, en el marc de la campanya de sensibilització “La Salut en el Mil•lenni: una signatura pendent” hem elaborat un seguit de recomanacions amb la intenció que es tinguin en compte a l’hora de formular les polítiques de cooperació internacional al desenvolupament. Per aquest motiu, les hem fet arribar al Consell de Cooperació, òrgan consultiu i de participació de la comunitat catalana sobre temes de cooperació.
Aquestes recomanacions són fruit, d’una banda, de la nostra experiència com a ONGD sanitàries i, d’altra banda, de les reflexions sorgides durant la primera fase de la campanya. En aquesta proposta s'hi inclouen les aportacions del Consell Assessor de la campanya, format per especialistes de diferents àmbits i, també, els suggeriments de les persones que van participar a les jornades celebrades els dies 26 i 27 de maig de 2006.
Recomanació 1.
Que s’incrementi fins al 21%-23% el volum de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament destinat a salut
Partim de la premissa que la salut és la base i la condició indispensable per al desenvolupament dels pobles. És evident que l’estat de salut de la població condiciona el progrés humà i econòmic de les nacions. És obvi, també, que la salut precària disminueix la capacitat productiva i laboral, limita la participació social, entorpeix el rendiment escolar i dificulta els aprenentatges bàsics i l’autonomia personal. Per contra, un major desenvolupament sanitari ajuda a trencar el cercle viciós que alimenta la pobresa.
La salut és un dret fonamental, però no tothom en gaudeix per igual. A algunes zones del planeta, l’accés als serveis de salut és un privilegi i malauradament, ens estem acostumant a realitats del tot inacceptables, com ara que cada any morin 11 milions de nens i nenes per causes prevenibles –la desnutrició n’és una d’elles -, o bé que 2.000 milions de persones continuïn sense tenir accés als medicaments essencials.
Tot i l’evidència que la salut és una condició indispensable per al desenvolupament, encara s’hi destina un percentatge baix del total de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD).
Per exemple, en l’actual Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2003-2006 s’estableix que a l’objectiu prioritari de desenvolupament de salut s’hi destini entre un 6,8% i un 10,7% del total de l’AOD.
Segons les dades extretes de la Memòria 2004 , s’ha dedicat al sector salut el 8,33% de l’ajut total executat des de la Generalitat de Catalunya.
No obstant la tendència positiva, encara estem lluny del 21%-23% establert pels experts. En aquest sentit, l’informe “La salut en la cooperació i l’ajut humanitari 2004” recull els resultats de diferents estudis que coincideixen a assenyalar que caldria destinar 27 milions de dòlars/any del total de l’AOD a la salut.
Simplificant aquestes xifres macroeconòmiques, podem dir que per a garantir uns mínims de salut als països menys avançats són necessaris 34 dòlars per persona i any, dels quals l’AOD n’hauria d’aportar 19.
La infravaloració dels problemes de salut dels països menys avançats es fa especialment evident en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva.
Els indicadors de mortalitat en relació a la maternitat són, probablement, l’indici més evident de les desigualtats entre el Nord i el Sud. Als països més pobres, continuen morint cada any 500.000 dones durant l’embaràs i el part, i menys del 60% dels parts són atesos per personal qualificat.
Tot i això, l’AOD encara hi destina poc recursos.
Durant el període 1995-2002, el percentatge que Catalunya va destinar a projectes de població i salut sexual i reproductiva era d’1,7%, molt per sota de la recomanació internacional que era d’un 4,0% del total de l’AOD.
L’any 2004, se segueix mantenint aquesta tendència i de fet, si revisem les dades disponibles de l’Agència Catalana de Cooperació al desenvolupament, veiem que s’ha dedicat tan sols un 1,36% de l’ajuda a la salut maternoinfantil i reproductiva.
Recomanació 2.
Que s’alineïn les polítiques d’ajuda de cooperació al desenvolupament amb les línies de treball establertes pels Grups de Treball de les Nacions Unides.
Per tal de fer el seguiment del compliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni, el Secretariat de les Nacions Unides ha creat el Projecte del Mil•lenni com a òrgan consultor. Aquest Projecte està subdividit en grups de treball, cadascun dels quals ha buscat estratègies per a l’assoliment d’un objectiu en concret.
D’aquestes estratègies se’n extreuen les següents recomanacions per a que les institucions de desenvolupament les tinguin en compte a l’hora de dissenyar seus plans directors o de treball.
En Salut Maternoinfantil
- Augmentar considerablement el finançament i ajustar-se a les necessitats de salut nacional, tenint en compte els agents de salut.
- Enfortir els sistemes de salut, ja que són institucions clau per implantar intervencions duradores, equitatives i tècniques per reduir la pobresa i per avançar en el desenvolupament.
- Elaborar plans per fomentar la formació de professionals sanitaris d’acord amb les necessitats de cada país, sobretot de llevadores qualificades i professionals de grau mitjà per poder garantir l’atenció obstètrica d’emergència.
En VIH/SIDA
- Enfortir els sistemes de salut, fomentar la participació de les comunitats en la presa de decisions i la provisió de l’atenció necessària, i treure el màxim profit del personal format.
- Augmentar el suport econòmic tant en el sector salut, com en els programes de SIDA per oferir els serveis essencials necessaris.
- Impulsar la recerca i el desenvolupament d’antirretrovirals i la producció de genèrics per tal de garantir-ne l’accés.
- Donar suport als programes que integren SIDA i tuberculosi. La combinació d’aquestes malalties és devastadora, i cal promoure’n la prevenció i el tractament.
En Malària
- Col•laborar amb el Fons Global per a la lluita contra la SIDA, la Tuberculosi i la Malària de manera continuada.
- Fomentar l’enfortiment institucional, clau per analitzar els problemes de salut pública, i planificar i gestionar els recursos adequats.
- Incentivar els projectes de recerca i desenvolupament de vacunes i tractaments eficaços.
En Tuberculosi
- Accelerar urgentment la investigació per al desenvolupament de nous diagnòstics, medicaments i vacunes, donat que la majoria ja no demostren eficàcia.
- Donar suport a la Stop Tb Partnership, aliança creada per aturar la tuberculosi, en els seus plans globals de lluita contra la tuberculosi.
En Medicaments Essencials
- Incentivar la recerca pública tant en els països desenvolupats com en els països en vies de desenvolupament, de manera que es dediquin més recursos i esforços a les malalties oblidades. Actualment ja existeixen algunes iniciatives, però són insuficients.
- Revisar el sistema de patents i els acords presos en el marc de les Conferències Ministerials de l’Organització Mundial del Comerç per tal d’afavorir l’accés als medicaments essencials als països en vies de desenvolupament.
- Enfortir els sistemes de vigilància per detectar i evitar la comercialització de medicaments que siguin de baixa qualitat, per tal de promoure la seguretat dels medicaments.
- Facilitar la disponibilitat de fàrmacs en dosis pediàtriques adequades a la població infantil.
- Donar suport als governs per a què implementin polítiques que facilitin l’accés, com és l’establiment de les salvaguardes i la competència de genèrics.
En aquest document només fem esment de les recomanacions adreçades als governs del Nord i als organismes internacionals. Dins del Dossier de Continguts de la campanya podeu trobar les recomanacions dirigides a la resta d’actors: ONGD i Governs dels països del Sud.
|