La Conferència Ministerial és un dels òrgans de l'OMC on s'adopten decisions importants pel que fa al comerç internacional. Les conferències ministerials dels darrers anys han estat controvertides, ja que s'han aprovat acords per intentar millorar els fluxos comercials entre països, però la seva posada en pràctica s'ha vist obstaculitzada per alguns d'ells ^[1] .

Un dels acords que va aixecar més expectació durant la quarta Conferència Ministerial, celebrada a Doha l'any 2001, va ser l'Acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç (ADPIC). Aquest acord afecta qualsevol producte comercial i considera el medicament com un simple bé de consum. Paral·lelament, es va formular la Declaració relativa a l'Acord sobre els ADPIC i la Salut Pública, on es reconeixia la necessitat que els ADPIC^[2]

·         s'encaminessin a afrontar els problemes de salut pública,

·         promoguessin el desenvolupament de nous medicaments

·         i no dificultessin als membres de l'OMC adoptar mesures per protegir la salut pública, com ara garantir l'accés als medicaments.

Per aquest motiu, en la declaració es van establir unes salvaguardes, com les llicències obligatòries, mitjançant les quals els països concedeixen a un laboratori el permís per fabricar un producte farmacèutic patentat sense el consentiment del titular de la patent. D'aquesta manera es garanteix la disponibilitat i l'accés als medicaments per protegir la salut pública. Malgrat tot, el titular de la patent pot demanar una compensació econòmica.

També existeixen les importacions paral·leles, mecanisme pel qual els governs poden importar, sense el consentiment del titular de la patent, medicaments d'un mateix laboratori que tenen menor cost en altres països. Normalment, el baix cost dels medicaments s'explica per la competència dels genèrics en aquests països.

Tot i que la Declaració de Doha feia un pas endavant, deixava buits a l'hora d'implementar les salvaguardes dels ADPIC, com és el cas dels països menys desenvolupats que no tenen capacitat per fabricar productes farmacèutics.

En aquesta declaració també es va acordar prorrogar fins el 2016 el termini de què disposen els països menys desenvolupats per aplicar les disposicions relatives a les patents de productes farmacèutics. Malgrat tot, s'ha vist que per accedir a l'OMC, alguns països han hagut d'avançar aquest termini i assumir límits encara addicionals per beneficiar-se de les salvaguardes dels ADPIC^[3] .

El cas de Cambotja il·lustra de manera contundent aquest doble sentit del discurs de Doha, ja que per entrar a formar part de l'OMC i poder gaudir de les salvaguardes dels ADPIC, ha d'implementar els ADPIC l'any 2007 enlloc de l'any 2016 i acceptar mesures per part dels Estats Units que obstaculitzaran i retardaran la disponibilitat de genèrics^[4] .

Poc abans de la Conferència Ministerial de Cancun del 2003, es va firmar un acord que permetia als països que tenien capacitat per produir medicaments de llicència obligatòria exportar-los a països que no tenien capacitat per produir-los. Així, tot i ser una exempció temporal fins que no hi hagués una esmena permanent, es posava fi al buit que hi havia amb la Declaració de Doha^[5] .

Ara, a una setmana de la sisena Conferència Ministerial, els membres de l'OMC han aprovat que aquesta exempció temporal passi a ser una esmena permanent de l'acord sobre els ADPIC. S'haurà d'esperar a la Conferència Ministerial per saber si dues terceres parts dels membres de l'OMC ho ratifiquen.

Aquesta esmena inclou, entre d'altres coses, el permís per exportar productes farmacèutics fets sota llicències obligatòries a països sense capacitat de fabricació; evitar la doble remuneració als titulars de patents per part del país exportador i del país importador, i el desenvolupament de sistemes regionals de comerç implicant elspaïsos menys desenvolupats^[6] .

Sembla que els objectius del Consell dels ADPIC de garantir la salut pública, promoure l'accés als medicaments existents i el desenvolupament de nous medicaments, haurien d'estar acomplerts amb aquests acords i amb futures esmenes.

Però hi ha veus que demanen una anàlisi de les mesures vigents per tal de valorar si funcionen o no, a l'hora d'incrementar l'accés als medicaments. Es tem que els preus dels nous medicaments, per exemple els dels antiretrovirals de segona generació, no baixin tant com ho van fer anteriormentels de la primera^[7] .

Per complir l'acord dels ADPIC, la Xina i l'Índia, principals productors de medicaments genèrics per a països en vies de desenvolupament, han hagut de regular la protecció de les patents i aprovar-ne noves lleis.

És massa d'hora per avaluar l'impacte que tindrà a llarg termini, però de moment s'afirma que la disponibilitat i els preus assequibles de quasi el 90% dels medicaments fabricats a l'Índia o la Xina no estan afectats per la introducció de la llei de patents. Ara bé, seria un error concloure que la protecció de les patents té un baix impacte en l'accés als medicaments, ja que els nous medicaments (antibiòtics, antiretrovirals, antituberculosos...) que surtin al mercat seran patentats després del 2005. Per tant, gaudiran de vint anys de protecció de la patent, amb el consegüent monopoli de preus, a menys que s'apliquin les flexibilitats dels ADPIC.

Encara que alguns tinguessin por que els laboratoris indis i xinesos perdessin l'interès en els mercats de baix cost per la nova implementació de normatives, hi ha una raó de pes per creure que no ho desestimaran. El manteniment d'aquests laboratoris és baix, i això permet fer front als nous camps que busquen aquests laboratoris, com pot ser avançar en la recerca, la biotecnologia i la medicina tradicional ^{[8] ,[9]} .

La manca d'accés als medicaments no té una única solució. Cal millorar les polítiques econòmiques, comercials i sanitàries en l'àmbit regional i internacional. Per tant, és essencial que la Conferència Ministerial de l'OMC a Hong Kong busqui consens i prengui consciència de la importància de les mesures comercials adoptades en el camp de la Salut Pública, per millorar l'accés als medicaments i apropar-nos a una de les fites dels Objectius del Mil·lenni: "En cooperació amb les empreses farmacèutiques, proporcionar accés als medicaments essencials en els països en vies de desenvolupament a un cost raonable".